Ambigüitat, no gràcies

L'ajustada votació de la militància d'Unió sobre la proposta que va plantejar la direcció provoca un doble problema al partit socialcristià: un d'intern, amb l'evident divisió i fractura respecte al lideratge actual d'UDC; i un altre que pot tenir conseqüències externes arran de la interpretació del missatge que ha emès la militància. Perquè la indefinició de la pregunta, i les condicions que inclou –supeditant la sobirania catalana a la legalitat espanyola– provoca dubtes importants de cara al 27-S. I cal recordar que el plantejament plebiscitari que demana el president Mas per les eleccions requereix de compromisos explícits i concrets respecte a la sobirania nacional i la independència. El resultat del 27-S ha de ser inequívoc i per això convé que els partits assumeixin un full de ruta clar com el que han firmat ja CDC, ERC i altres forces minoritàries i les principals entitats sobiranistes.

És legítim concórrer a les eleccions amb una proposta de rebuig a la independència o, fins i tot, amb una proposta ambigua com la que ha guanyat a Unió. Però seria una irresponsabilitat que la decisió d'Unió, legítima però de poc més de 1.300 militants, arrossegués les forces majoritàries a una nefasta ambigüitat que malmetés un projecte de país de tanta envergadura com és la independència. Artur Mas i CDC, com a socis d'Unió, hauran de prendre decisions. I cal esperar que no cauran en la temptació d'empènyer el 27-S cap a un parany d'incertesa, sinó en la de mantenir i reforçar la claredat de la seva opció. No es tracta de plantejar ruptures –com de fet ha demanat la seva joventut– perquè el que cal és sumar. Però en cap cas la suma ha d'anar a costa de diluir una proposta clara com la de l'actual full de ruta. Unió ha decidit legítimament, però la paraula la tenen els ciutadans el 27-S. Cada actor polític es presentarà davant la ciutadania com cregui oportú, però tenim dret a saber què votem. I l'opció vencedora a poder disposar d'un mandat inequívoc del poble de Catalunya.