1.333

Quan feia de redac­tor en aquest diari, amb l'Anna Ser­rano i l'Odei A.-Etxe­arte, periòdica­ment intentàvem fer una radi­o­gra­fia dels par­tits cata­lans. Els seus pres­su­pos­tos, el seu nom­bre de mili­tants... I els res­pon­sa­bles d'Unió Democràtica sem­pre ens deien que el par­tit tenia 20.000 mili­tants. Per això em va sor­pren­dre que Unió anunciés una con­sulta entre els seus... 4.000 mili­tants. En con­cret, segons les dades de la pròpia web del par­tit, el cens de diu­menge estava for­mat per 4.095 mili­tants, dels quals van votar 2.654. On han anat els 16.000 mili­tants que Unió asse­gu­rava, repor­tatge rere repor­tatge, que tenia? D'entrada, he d'assu­mir que al par­tit ens pre­nien el pèl. Pro­ba­ble­ment, mai han tin­gut 20.000 mili­tants. Però com que cal treure pit i, de pas­sada, jus­ti­fi­car ingres­sos com a quo­tes, aquesta era la xifra que es feia ser­vir. Ahir a RAC1, l'antic secre­tari d'orga­nit­zació, Antoni Cas­tellà, em va con­fes­sar que les dades que ell tenia el 2011 eren uns 9.000 mili­tants. És a dir, que n'hi ha hagut gai­rebé 5.000 que s'han donat de baixa durant el procés sobi­ra­nista. Ramon Espa­da­ler, actual secre­tari gene­ral, va voler argu­men­tar que una cosa són mili­tants, els que paguen, i l'altra els sim­pa­tit­zants... Que la culpa és de la crisi, vaja. Dues coses sobre aques­tes xifres. Pri­mera, els par­tits han actuat amb opa­ci­tat impu­ne­ment. Saber quants mili­tants té cada par­tit de veri­tat és una tasca impos­si­ble. I, segon. Què ha estat Unió? Un par­tit petit amb un poder inver­sa­ment pro­por­ci­o­nal al seu pes. Com ho ha fet? Amb l'habi­li­tat de Duran, que ha fet ser­vir una eina que ja exis­tia per fer de lobby. Lobby econòmic de l'esta­blish­ment català. I lobby dins de CiU. Perquè, de suport real, no sé quin té Unió. Però Duran té ara mateix el de 1.333 per­so­nes. Que no em sem­bla pre­ci­sa­ment una gen­tada. El poder li ve, en rea­li­tat, ungit per altres per­so­nes en des­pat­xos, que no són les que van votar ahir.