Retorn al futur

El populisme conservador i el populisme progressista comparteixen un mateix estil i un mateix llenguatge. D'una banda, el populisme conservador sempre s'atorga la pretensió de tenir la fórmula infal·lible de l'ordre social i la millora econòmica. De l'altra banda, el populisme progressista sempre s'arroga el patrimoni de la justícia social. Tant el populisme conservador com el progressista defugen els matisos: busquen adeptes o súbdits guerrers més que no pas ciutadans crítics. D'aquí n'emana un llenguatge irredempt, que sempre estableix una frontera purista entre el revolucionari i el contrarevolucionari, entre el bon ciutadà i l'enemic.

Ara i aquí: ¿el desacord radical amb les pràctiques opaques i patrimonials de la vella política ens obliga a abraçar-nos al ferro roent de les virtuts granítiques de la suposada nova política? Exactament per les mateixes raons que hem reprovat l'autoritarisme de la vella política, ara molts ciutadans ens resistim a acceptar l'esquematisme mental i moral que ens proposa la suposada nova política. No hem combregat amb el llenguatge d'Aznar, de Felipe González, de Pujol, de Rajoy... I ara ens trobem davant la lògica clònica d'un llenguatge suposadament nou però escorat cap a l'antiquíssima pràctica d'estigmatitzar (“tu ets casta”, “tu ets lladre”, “tu ets màfia”...). Es tracta d'un llenguatge que s'arroga l'exclusiva de la defensa del bé comú, o que sense empatx propugna “l'odi contra Mas”, o que sense ruboritzar-se (com en el cas de Joan Herrera) decreta que té la patent del progressisme i l'elixir de l'eterna joventut. Es tracta d'un discurs que, amb el seu pelatge llibertari i justicier, contínuament exigeix actes de fe i perilloses conviccions absolutes. Més que d'un ressorgiment de la capacitat contestatària, potser estem davant d'una nova onada d'uniformització ideològica i d'anul·lació del pensament crític. Arrelat i vibràtil com el jonc: no se m'acudeix cap altra estratègia millor per resistir i no ser arrossegat pels diversos vents dogmàtics que ens assoten de ple.