Cos a cos

Fa setmanes que la polèmica dura: els turistes britànics a l'illa grega de Kos s'estan queixant amargament de la presència creixent d'immigrants sirians i afganesos. El diari Daily Mail ha fet una llista dels problemes causats pels nouvinguts: “dormen sobre capses de cartró cobertes d'escombraries”, “han ocupat un hotel abandonat on es renten amb mànegues”, “immigrants esquifits han estat caminant pel poble”, “han convertit el port en un safareig, on s'assequen la roba i uns mocadors greixosos”, “alguns immigrants miren els turistes mentre aquests mengen als restaurants”. Aquestes activitats –dormir, rentar-se, caminar, fer bugada i mirar– han estat qualificades de “fastigoses” per alguns turistes del Regne Unit, mentre d'altres han dit que no tornaran pas a Kos “si continua assemblant-se a un camp de refugiats” (el Daily Mail també adverteix que alguns dels immigrants, fins i tot, “volen venir a la Gran Bretanya”). Potser no seria sobrer investigar els efectes del turisme al cervell humà, atès que tot apunta que aquest –en concentrar-se exclusivament en el sol, el menjar i la beguda– s'encongeix fins a uns límits alarmants. Perquè si aquests turistes enfadats pensessin una mica, descobririen que la seva actitud diguem-ne insensible és del tot il·lògica. Prenem per exemple el cas de Jiad Naif, un dels sirians que han aconseguit arribar a Kos: després d'haver-se escapat del seu país –que Baixar al-Assad i la indiferència descomunal de la comunitat internacional han convertit en un caos funest que se sol mirar a distància–, va buscar aixopluc amb els d'EI, però va decidir marxar cap a Grècia quan aquests van decapitar el seu cosí. “Per cert, hi ha molts europeus a EI –va dir–. Ells van cap allà i nosaltres venim cap aquí.” Precisament. Com és que, quan es parla de la immigració a Europa, tothom s'oblida dels milions d'europeus immigrats arreu de la resta del món? Alguns, a més a més, psicòpates insalvables.