Casar-te amb qui vols

El 30 de juny del 2005 el Congrés dels Diputats aprovava la reforma del Codi Civil que legalitzava els matrimonis entre parelles del mateix sexe, un dret que fins llavors només estava reconegut a dos països més. L'Estat espanyol, de mans de Zapatero, passava a ser un dels països més tolerants amb l'homosexualitat. Deu anys després aquest dret està reconegut en una vintena de països, inclosos els Estats Units –que es va incorporar a la llista la setmana passada– i la catòlica Irlanda, que ho va votar en referèndum el maig passat. Aquests deu anys han estat un exemple de maduresa de la societat, que, lluny de les apocalíptiques consideracions de representants del PP o de la mateixa església, entén que les parelles del mateix sexe han de tenir i tenen els mateixos drets que les heterosexuals, fins i tot el dret que el matrimoni rebi precisament aquest nom, matrimoni. Així ho va dictaminar el Tribunal Constitucional l'any 2012, a desgrat del partit ara en el poder.

Els col·lectius de gais i lesbianes van aprofitar la celebració, ahir, del dia de l'orgull gai per commemorar aquest aniversari i alhora recordar que encara queda molt a fer per lluitar contra la discriminació que viu el col·lectiu, que en més ocasions de les que ens pensem no poden gaudir dels seus drets amb la mateixa llibertat que la resta de ciutadans.

Catalunya és capdavantera amb l'aprovació, l'any passat, de la llei contra l'homofòbia, que persegueix la no discriminació per motius d'orientació sexual o d'identitat de gènere. És cert que les normes, per si mateixes, no eviten situacions discriminatòries, però hi ajuden. I és per això que els poders públics han d'adoptar una actitud proactiva per evitar discriminacions. De tot plegat, queda, però, el més important: que ja hi ha un gruix gran de la població que ha crescut sabent que es podria casar amb qui volgués.