Colau, al punt de mira

Potser és la premsa? Potser és la conspiració habitual? Potser és la Trilateral? O potser és ella mateixa. Però no passa dia que Ada Colau no empenyi una nova polèmica. La setmana passada va ser el seu marit, que Barcelona en Comú ha contractat perquè els representi dins l'Ajuntament. El mateix dia es va saber que no és l'alcaldessa només qui aporta a la nova etapa consistorial familiars, amics, coneguts i saludats. Que també ho fan altres regidors del seu grup. Dilluns es va fer públic que la nova cap de comunicació de l'Ajuntament és Águeda Bañón. Alguns se'n van fer creus perquè Bañón treballava fa anys en activitats postpornogràfiques, una variació del gènere que ella mateixa va definir. Però el problema no era aquest. Águeda Bañón procedeix també de l'Observatori DESC, on treballava bona part de la llista electoral de Colau. Pura endogàmia. L'Observatori, especialitzat en drets econòmics, socials i culturals –i en cap deure–, deu haver tancat per falta de personal. I això és un drama. Perquè ara ningú reivindicarà tant de dret. Finalment, ahir alguna ment perversa va filtrar a la premsa insidiosa que l'alcaldessa ha decidit reservar per al seu grup 62 dels 92 assessors que la llei permet acumular als despatxos de l'ajuntament de Barcelona. L'oposició amiga i enemiga se'n fa creus, perquè els altres sis grups se n'han de repartir només 30. Noranta-dos és un número postpornogràfic i 62 és pornografia de sempre. La nova política té una virtut: fa parlar molt més que l'antiga.