Cartes, taula

Democràcia: govern en què el poder resideix en tot el poble, segons la Viquipèdia i Abraham Lincoln. (S'entén que “poble”, aquí, significa qualsevol societat civil i el territori que habita.) El poble pot exercir aquest poder seu en l'àmbit del carrer, per dir-ho així (l'anomenada autogestió o democràcia directa), o bé pot cedir el poder voluntàriament a uns administradors a través de les urnes (l'anomenada democràcia parlamentària). A la majoria de països dits democràtics existeixen totes dues formes d'organització: els sindicats, plataformes, persones físiques, etc. exerceixen el poder de baix a dalt tot fent vagues, manifestacions, plets, peticions... Mentrestant, la classe política exerceix el poder que li ha cedit el poble, de dalt a baix, tot administrant a través de lleis, impostos, les forces d'ordre públic... De tant en tant, el prestigi aconseguit per algú que ha exercit el poder en l'àmbit autogestionari fa que la gent li cedeixi un tros de poder (és el cas d'Ada Colau). I, de vegades, el prestigi aconseguit per algun administrador fa que la gent al “carrer” l'accepti com un col·laborador de base (és el cas del Raül Romeva, que ha anat de la UE a l'ANC). Ben vist, l'única cosa que els membres de les tres principals plataformes independentistes catalanes han de decidir ara és quants d'ells es veuen amb cor de ser convertits en administradors (o sigui, polítics) i així reforçar les tres llistes independentistes (o formar-ne una de pròpia); i quants d'ells volen continuar al “carrer” tot respectant la transversalitat de les pròpies plataformes alhora que pressionen la classe política de la qual alguns dels seus excompanys ja formaran part. Perquè no es pot ser a la vegada polític administrador i activista autogestionari, de la mateixa manera que no es pot ser, posem per cas, amo i anarquista. Tot i que, ja fa anys, a Londres més d'un i més de dos obrers em van dir que els amos anarquistes –en aquella època, si més no, n'hi havia– eren els millors.