Opinió

La columna

Retrunyen

Si això és tot el que Europa pot oferir als que en formem part potser
ja no val la pena ser-hi

“Ja retrunyen a la fosca els canons de Navarone, ja despatxa cara a cara Vito Corleone...” La cançó del grup Antònia Font podria molt ben ser la banda sonora del recompte cardíac que ahir es va viure a Grècia. No són canons de guerra sinó de cartró pedra –com l'Estat grec– i no disparen plom sinó paraules, que després s'escampen pels carrers d'Atenes carregades de desesperació mentre a Brussel·les, parapetats rere els seus despatxos, els tecnòcrates preparen la penúltima oferta que Tsipras no podrà rebutjar. Insurrectes i mafiosos han protagonitzat una setmana imprevisible que ha desembocat en aquest referèndum impossible, mafiosos com el Corleone dels Antònia Font i partisans com en David Niven, que sempre feia pel·lícules en què guanyaven els bons. És clar que tots sabem que, al marge del resultat del referèndum, Grècia no té un
final feliç, per això la conducta exhibida aquests dies pels seus governants democràticament elegits és tan heroica com en Gregory Peck escalant els precipicis de l'illa de Leros per escapar de les urpes dels alemanys. Sí, potser és una mica esquemàtic reduir el conflicte hel·lènic a una història de bons i dolents, però quan en un plat de la balança hi veus en Varufakis rebutjant la rebaixa miserable de les pensions dels avis i, a l'altre plat, la troica rebutjant impàvida apujar fins al 29 per cent l'impost de societats, t'adones que en realitat tots els drames són ben simples, d'una simplicitat transparent. Per això, encara que la fredor de les calculadores vulgui emmascarar aquesta partida de cartes, convé que tots tinguem clar qui són els bons i els dolents. Que cadascú triï els seus. Mentrestant, Grècia continuarà boquejant per sobreviure mentre la Comissió Europea projecta el lamentable espectacle d'abandonar a la seva sort un dels seus socis. Tal com deia a la televisió un jubilat que l'altre dia feia cua davant el caixer automàtic, si això és tot el que Europa pot oferir als que en formem part potser ja no val la pena ser-hi. Ja retrunyen a la fosca els canons de Navarone, ja despatxa cara a cara Vito Corleone...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia