De set en set
Onada de calor
Un dels grans motius d'indignació de la societat del confort és l'èxit nul en el control dels fenòmens del temps atmosfèric. Vaja, que no podem dominar el fred, la calor, les precipitacions i altres fets extraordinaris al nostre gust. Com a màxim, hem fet avançar la meteorologia, una ciència instrumental que la volem, sobretot, dedicada a les prediccions. I exigim als meteoròlegs precisió i que afinin en els anuncis sobre allò que ha de succeir. Però més enllà de les prediccions, la humanitat (és a dir, la part dels humans experta o sàvia) encara no pot decidir el temps que farà demà o quan sigui. I això molesta la humanitat (és a dir, a la part dels humans que compon la societat del benestar en els territoris més afavorits i que creu que tot ho pot).
A mi, que tinc un interès ardent i actiu per la causa de la llibertat dels fenòmens atmosfèrics, em va produir una certa alegria la notícia sobre l'arribada d'una onada de calor. I que ningú es pensi que el meu cos animal se satisfà quan experimenta un augment de la temperatura exterior: la calor i jo mai no hem estat bons amics. L'alegria em venia per la constatació que la naturalesa encara conserva alguna autoritat sobre els sapiens sapiens. A banda que una onada de calor a l'estiu, en un país mediterrani com el nostre, és habitual: cada any la mateixa notícia, com quan arriba el Nadal, Sant Jordi, Sant Joan, el vi novell, la tornada al cole o la temporada de rebaixes.
En aquesta era de les noves tecnologies i els aires condicionats, aquesta onada de calor que ens afecta és previsible i suportable. Vaja, que no hauríem de lamentar-nos tant i ens caldrien dos dits de front. L'escriptor Pla ja va descriure l'onada de calor de l'any 1920 a Palafrugell, que va combatre amb un refresc en una terrassa de bar. Des de fa segles hi ha constància d'onades de calor per tot el món, moltes de les quals amb centenars i milers de morts. Potser és pel clima, que ens hauríem de preocupar més: per la intervenció de l'home que provoca desastres artificials i en diu desastres naturals.