A la tres
Trampa
Vaig llegir fa uns pocs dies en un lloc ben destacat d'aquest diari que la indústria catalana està tornant a generar ocupació. Això ja s'intuïa, després del degoteig de notícies que moltes empreses de diferents dimensions estaven començant a aconseguir més contractes.
Però, em vaig preguntar, ¿no havíem quedat que això de la deriva independentista i la quimera secessionista estava castigant les inversions i la reactivació econòmica i, al capdavall, empobrint el país?
Sí, com es van encarregant de remarcar crònicament les entitats unionistes, per culpa de les nostres dèries la inversió estrangera ha caigut a Catalunya gairebé d'un 40%, i espera't. “¿Veieu com aneu de malament per culpa de quatre eixelebrats que us venen sopars de duro?”, ens interpel·len amb mal dissimulada fruïció, albirant la revolta del poble.
A banda que això seria ignorar deliberadament que les inversions es mouen per cicles més o menys llargs, al darrere hi ha el mateix error que serveix perquè alguns afirmin, inflant pit, que Madrid és el territori més solidari de tot l'Estat espanyol, ja que és on més impostos es recullen.
Perquè resulta que el 60% de les empreses internacionals tenen la seu a Madrid, per allò d'estar a prop dels que remenen les cireres, més conegudes com a BOE. On es paguen els impostos? On hi ha la seu. On es compten les inversions? On hi ha la seu, també. O sigui, que uns milions que Hewlett Packard es gasta a Sant Cugat del Vallès, per exemple, es consideren que han anat a Madrid, no a Catalunya.
I aquí m'arriba el dubte. ¿Això ja ho saben les grans entitats unionistes que utilitzen aquestes dades per desqualificar un procés que els disgusta profundament? Només hi ha dues respostes: ignorància o mala fe. Qualsevol de les dues els inhabilita per fer tota activitat pública i cívica; ara i en el futur.