Una tragèdia grega

Les aparentment petites causes poden tenir grans efectes. Vegin, si no, el cas de la petita Grècia, que, en termes macroeconòmics, té un pes inferior al de Catalunya i que, nogensmenys, pot trasbalsar la UE i la zona euro. La qüestió és, però, com es pot fer l'aportació d'un tercer rescat sense aplicar unes normes d'austeritat en un país en què la banca no podrà tornar a obrir després del corralito sense una rendició incondicional. I, naturalment, sense uns nous ajuts que en el cas d'Espanya serien de 800 euros per càpita. A part que el BCE s'ocupés de dotar de fons les entitats financeres amb capacitat de ser solvents. El debat és, doncs, entre la solidaritat mútua a condició que es respectin les obligacions recíproques. L'alternativa és el Grexit, que seria motiu d'una gran suspensió de pagaments i una inestabilitat permanent a la zona euro, entesa com alguna cosa de caràcter irrevocable i més consistent que un simple joc de tipus de canvi fix. Expirat el temps de joc, ja només queden uns moments de pròrroga per parar el cop. És l'última oportunitat i cal tenir present que la sortida de Grècia de la moneda única seria motiu d'un euro més fràgil. Tot és, però, qüestió de dies mentre els bancs s'acosten al col·lapse irreparable. Uns dies que l'FMI podria allargar una miqueta com els préstecs de l'àvia, que és una mica flexible a l'hora de recuperar els diners.

Les desgràcies, però, no vénen mai soles i per si érem pocs ara resulta que ha parit l'àvia. I, a part de la petita Grècia, la gegantina Xina es troba en una situació tan difícil que s'ha vist obligada a suspendre la cotització en borsa de 920 empreses en un episodi borsari que és el pitjor que s'ha experimentat al país en els últims vint anys. La repercussió ha estat instantània en el mercat de les commodities (matèries primeres) en el conjunt del London Metal Exchange i principalment pel que fa al coure. El cop ja representa pèrdues de tres milions de milions (trilions) de dòlars. Val la pena recordar que la Xina va manifestar-se contra la sortida de Grècia de la moneda única i que havia apostat per inversions al port del Pireu per fer una ruta amb autopista cap al nord d'Europa amb mercaderies xineses rebudes via canal de Suez. França també s'oposa a la sortida o expulsió, entre d'altres raons perquè Atenes és un gran comprador d'armament –13 de cada 1.000 habitants són militars mentre que a Espanya només ho són 3–. Els nord-americans estan més desconcertats malgrat la importància estratègica de les bases gregues de l'OTAN. Sembla com si Obama s'hagués oblidat que el 1947 amb l'aplicació de la doctrina Truman es va aconseguir evitar la influència soviètica a la zona. Potser ara els grecs es mereixen menys amenaces d'un futur ben negre i basat en menys prestacions socials i més impostos. En una situació desesperada la sostenibilitat no es pot basar en rescats successius.

Segons L'FMI, Grècia necessita 60.000 milions d'euros d'ajut suplementari, mentre que el control de capitals i el límit de 60 euros per dia de retirada als caixers automàtics van sufocant l'economia. Els bancs ja estudien afaitades del 30% dels comptes de més de 8.000 euros, tot i que els dipòsits legalment estan garantits fins a 100.000 euros. De moment no s'han materialitzat els temors de contagi a altres països de la zona euro, però tampoc no s'han descartat. De moment el 30 de juny no es van poder tornar els 1.500 milions d'euros a l'FMI, d'un deute total de 317.000 milions (180% del PIB). De totes maneres el ministre alemany Schäuble és partidari declarat d'expulsar Grècia, cosa que ja va proposar el 2012. Caldria, doncs, repensar una via per fer el Grexit de la manera més suau i indolora possible. L'alternativa seria permetre a un govern antiausteritat que vagi a la seva sense exigir-li esforços com als països en perill de contagi, com ara Irlanda, Portugal i Espanya.

S'ha acabat, per tant, la festa de la minoria de rics de Grècia que, amb la moneda única compraven propietats a l'estranger, enviaven el fill a estudiar a fora i declaraven a hisenda només 200 piscines a la capital, on, naturalment, n'hi ha milers. I, naturalment, la classe treballadora (30% d'atur) no té diners a casa ni comptes corrents als bancs i, amb unes pensions de 120 euros al mes, no tenen res a perdre. A l'abril ja es va detectar la sortida de 70.000 milions d'euros cap a l'estranger. I si arriba el control de capitals serà un malson.