Detalls d'estiu

És força evident que, en l'anomenada època del desarrollismo, entre els anys 60 i 70 es varen fer autèntics disbarats a la Costa Brava, especialment a la franja costera del centre amb alguns punts àlgids de l'horror conceptual d'estiuenc a Lloret, el disseny erroni d'un passeig amb edificis que a la tarda tapen el sol a Platja d'Aro, l'sky line de Sant Antoni de Calonge amb alçades fora de mida o els dos monstres de formigó del centre de Palamós, bona mostra d'un pelotazo que va tenir el seu origen en un ministeri de Madrid però amb connexions franceses. Davant de tanta misèria que ens envolta, és reconfortant, però, comprovar com alguns municipis malden per endreçar el poble i fer-lo més habitable. A Calonge, per exemple, s'han dedicat durant els mesos anteriors a l'arribada de l'estiu a realitzar projectes petits i grans encaminats tots ells a fer l'estada més amable a la mateixa gent del poble però també als que hi fem temporada estiuenca. Al passeig hi he trobat uns magnífics miradors amb bancs bidireccionals (abans eren d'esquena al mar!) amb peces escultòriques que aporten un detall artístic que és d'agrair, tot i que en una d'elles sí que hi ha placa que identifica el seu autor però a l'altra, la de la nena de la tovallola, hi manca aquesta referència, que hauria de ser obligatòria en totes les escultures al carrer, la qual cosa lamentablement no passa o no passa massa sovint. A banda d'aquesta mancança que espero que es pugui corregir, he vist com, per exemple, emergia una rotonda amb una olivera ornamental en una antiga i perillosa cruïlla camí del Mas Falet, però també he comprovat que, a diferència de Girona, que se n'han tret, aquí s'han instal·lat bandes rugoses i ben senyalitzades per obligar els vehicles a complir el límit de velocitat. S'han repintat gairebé tots els passos de vianants i s'està fent un autèntic esforç en el manteniment de les múltiples zones enjardinades. En aquesta vall de ferradura que és el terme de Calonge, on fins ben entrat el segle XX es vivia completament apartat del mar amb el nucli de Sant Antoni dedicat bàsicament a l'agricultura i a la indústria surera, és gratificant constatar que, un cop assumits els errors de passades planificacions urbanístiques, s'incorporen al dia a dia noves realitats, petits detalls que poden ajudar a fer la vida més còmoda i amable. Josep Pla va dir que Calonge era un poble recòndit, fora de mà, particularíssim. Crítica o afalac? En qualsevol cas, estiu rere estiu, ja hi van prenent la mida.