De set en set
Paeria
Si París bé val una missa, segurament la Paeria val un ofici de festa major, tot i que un àngel bufador l'ha rebaixat a preu de funeral de tercera en pactar amb els àngels i arcàngels preparats per a l'assalt al paradís. Era fàcil, quan Lleida és poder i el somni napoleònic de París podia adequar-se al desig de supervivència de l'Àngel socialista, Ros per a més senyes, que podia confluir amb les divines pretensions d'una Ángeles neoliberal, Ribes de cognom, que aspira a lligar curt els sobiranistes de la terra ferma.
Àngel Ros ha apostat pel manteniment de la cadira de paer en cap, al preu que sigui i sense tornar-se vermell. Talment, en plena coherència amb altres fugides endavant que ja protagonitzà en la vida política del país. Ara, els socialistes lleidatans, que perderen una bona picossada de vots en les darreres municipals, s'aferren a Ciutadans i paguen el preu de la seva incoherència renunciant als signes identitaris que, pel senyor Ros, tenen un preu molt inferior a les trenta monedes de plata, valor de la traïdoria segons el llenguatge bíblic.
La senyora Ángeles ha demanat i el senyor Àngel ha acceptat que en cap edifici públic de Lleida s'hi pengi l'estelada, i que a l'Ajuntament s'introdueixi el bilingüisme com a forma normal de comunicació i que tots els actes municipals es regeixin per l'impol·lut respecte a la Constitució espanyola i a la indissoluble unitat pàtria. Potser la ciutat recuperarà el Lérida/Lleida tan clarificador i Ros podrà dedicar-se a les feines de presidir el partit del qual és president nacional deixant el despatx de paer en mans de la
segona de bord, una Ribes de tota confiança.
Catòlic practicant, característica de la qual ha fet gala moltes vegades, Àngel Ros tindrà temps per fer revisió de vida i compromís d'esmena, però potser ara ja ha fet tard per poder ser una persona creïble, quan la seva biografia conté suficients proves per desconfiar a bastament del que diu i el que creu. Senyor paer en cap, mala peça al teler i poca confiança en la coherència que no té ni se li suposa.