Desfer el camí

La política es fa sovint difícil d'entendre. La vida, també. En teoria, precisament i exactament la política ha de fer la vida més fàcil. En la pràctica, la pot complicar més. Alexis Tsipras va guanyar les eleccions per provocar un canvi profund al seu país. Per recuperar l'orgull nacional davant els errors de la Unió Europea i de l'artefacte per a alguns sinistre denominat Trilateral. La primera necessitat ha quedat eclipsada davant la segona. I encara més amb els socis de falange que Tsipras va triar per assegurar-se l'estabilitat parlamentària. El primer ministre grec ha accentuat l'orgull i ha descuidat la humilitat necessària per encarar les reformes. La contradicció se l'ha menjat. Ha atiat els grecs per plantar cara a Europa amb la certesa que després els hauria de defraudar. Si Grècia pretén seguir rebent auxili econòmic, queda clar que ningú regala res. I que qui presta ho fa amb condicions. Les condicions fins ara havien estat contraproduents i humiliants. Ara haurien de ser productives, però no poden deixar de ser humiliants. Perquè ningú que deu pot aspirar a manar. Alexis Tsipras ara haurà de desfer en part el camí que havia fet. S'haurà de traure de sobre l'albarda de Grecs Independents. I haurà de dirigir-se als grecs, a tots els grecs, amb veu potent i clara, per dir-los on són. Si volen seguir amb la Unió Europea, hauran d'acceptar-ne les condicions. Si volen una altra cosa, hauran de sospesar els perills que se'n podrien derivar. Això és la política. I la vida.