I costa tant, companys

Cada nou pas en aquest procés que vivim i patim al segle XXI de l'era de Nostre Senyor costa d'allò més. Va costar, tantíssim, la consulta. I encara ha costat més d'entendre una evidència: que una candidatura unitària aplegarà més entusiasme i vot que les llistes separades de cada partit i partidet. Ho han fet envitricollat els personalismes, l'arrogància de les sigles i la prevenció que incloure-hi “la dreta” no espantés excessius votants d'esquerres. Amb la mirada fixa en l'esquerra “rupturista”, alguns han perdut de vista el vot moderat més poruc. Aquell que només es decantarà per una opció independentista si la considera prou forta, prou sòlida, prou clara i prou responsable. Segur que en són més. L'acord que ha ajuntat Convergència, Esquerra, Demòcrates de Catalunya (o Unió autèntica), el Moviment d'Esquerres Sobiranistes i potser també la CUP tindrà aquesta virtut. Tornarà a fer-ho possible. Avançarem. Per constatar la magnitud de la jugada només cal pensar per un moment com serà la festa de la Diada. El pacte diluirà la desconfiança i el cansament. El despago. La Meridiana bullirà. Encara hi haurà un altre factor que engrescarà més l'esperança recobrada. El factor humà dels senyors de l'Estat. Han tornat a embogir. Ahir l'insult es recuperava i es desbocava. El govern i les institucions espanyols reaccionaran com vespes. La querella contra Artur Mas s'accelerarà. Són com són. Som com som. Costa molt, però al remat cada peça encaixa. Entre tots ho fem possible. Al·leluia!