Desclot
La millor opció
Curiosament i estranya, els portaveus de la CUP insisteixen, una vegada i una altra, que se senten marginats en les negociacions per la unitat independentista. Ho van fer quan Òmnium, l'Assemblea, Convergència i Esquerra van subscriure el denominat full de ruta. Ho han tornat a fer ara. Els arguments són calcats. Com que no compten amb ells –afirmen– aniran a la seva. No s'acaba d'entendre. En les reunions a la taula d'entitats i partits on es va definir el desbordat full no hi havia Iniciativa perquè no volia. I hi havia la CUP i Unió. Els representants d'aquests dos partits se'n van retirar. Després de moltes reunions. No els va fer fora ningú. No compartien, deien, les conclusions a què anaven arribant els altres. En el cas d'Unió, s'entén. Com les havien de compartir si la Unió de Duran –no pas l'altra– no vol ni sentir a parlar d'independència? Ja hem vist com ha acabat la cosa. En un neoautonomisme alterat. Pel que fa a la CUP, la incomoditat dels seus representants es feia evident. Volien volar sols. Les fotos compartides o les abraçades amb Artur Mas ja no els feien gens de gràcia. Ara han tornat a repetir la jugada. Han participat de totes les reunions i han donat les seves raons per no integrar-se en la candidatura unitària. Diuen que volen regar el seu “hort”. S'entén. I és la millor opció. Perquè això sumarà més. Més votants i més suport independentista. Però no s'entén gens que se'n vagin com Calimero, dient que els grans no els entenen. Si ací ens entenem tots!