Opinió

Daixonses i dallonses

Pi-ñol! Pi-ñol!

El periodisme cultural és una cursa de resistència

“Top secret”, deia la con­vo­catòria. Era per l'home­natge que es va retre per sor­presa a la peri­o­dista Rosa Maria Piñol amb motiu de la seva jubi­lació. Va ser un acte sen­zill, que va con­sis­tir a obse­quiar l'home­nat­jada amb la presència d'una sei­xan­tena llarga d'escrip­tors, edi­tors, peri­o­dis­tes cul­tu­rals i res­pon­sa­bles de comu­ni­cació. Tot els que hi vam anar –i molts més que no van poder venir– som gent agraïda, tots ens hem bene­fi­ciat de la llarga labor de Rosa Piñol. Pri­mer a l'Avui i després a La Van­guar­dia, ha sig­nat milers d'arti­cles, cròniques i entre­vis­tes dedi­cats als lli­bres i espe­ci­al­ment com­pro­me­sos en la divul­gació de la lite­ra­tura cata­lana.

Piñol, que ha estat pre­mi­ada fa poc pel Gremi de Lli­bre­ters, va dir amb humi­li­tat que la seva feina con­sis­tia només a infor­mar. Només? No és poca cosa donar veu als lli­bres i als autors, fer de pont amb les edi­to­ri­als, enca­mi­nar els lec­tors cap a les lli­bre­ries. Ho ha fet amb tanta per­sistència i con­vicció, que Ser­gio Vila-Sanjuán la va com­pa­rar amb el gene­ral McArt­hur: no defa­llia a l'hora de pro­po­sar entre­vis­tes o repor­tat­ges. Aquest és el seu gran mèrit, perquè el peri­o­disme cul­tu­ral és una cursa de resistència, una lluita cons­tant per obrir-se espai en uns mit­jans que miren els lli­bres amb hor­ror, com uns ploms que ensor­ren audiències.

Jo també vaig cri­dar “Pi-ñol! Pi-ñol!” quan va arri­bar i faig exten­siva la gra­ti­tud a tots els pica­pe­drers voca­ci­o­nals que cre­uen en els lli­bres, els que mili­ten en la lite­ra­tura cata­lana des de la infan­te­ria periodística. Quan jo vaig publi­car la meva pri­mera novel·la i no em conei­xia ningú, Quim Aranda em va fer una entre­vista, la pri­mera, que l'Avui va publi­car amb una extensió gene­rosa. Després me n'han fetes mol­tes més, la Rosa Piñol ha assis­tit a mol­tes pre­sen­ta­ci­ons i dono fe que va asso­lir el grau tàcit de degana. Jo he sen­tit en més d'una ocasió: “Podem començar, ja ha arri­bat la Piñol.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia