E.L. Doctorow

Billy Bathgate és el títol d'una pel·lícula de gàngsters dirigida per Robert Benton el 1991 i interpretada per un estol de figures de Hollywood de la talla de Dustin Hoffman, Nicole Kidman, Bruce Willis, Steve Buscemi o Stanley Tucci. El film, tot i no figurar pas entre les joies del gènere negre, es deixa veure i fins i tot té algun moment brillant. Està basat en una novel·la del senyor E.L. Doctorow, un dels grans noms de la literatura nord-americana actual. Billy Bathgate, la novel·la, és molt millor, molt, que l'adaptació que se'n va fer per al cinema. Potser fa bona la irònica frase sobre el setè art atribuïda justament a aquest novel·lista: “Les pel·lícules [a diferència de la literatura] són massa literals.”

El senyor Doctorow va morir ahir a Nova York, als 84 anys. Una gran pèrdua per al món de les lletres. Entre els grans títols de la novel·lística contemporània cal comptar-hi bona part dels que va signar aquest autor, publicats en català per Edicions de 1984. Especialment memorables, a més de l'obra citada, són Ragtime, Homer and Langley o La gran marxa, on excel·leix el creador d'un univers literari dens i alhora accessible, el magistral recreador d'èpoques i escenaris i el dibuixant precís d'una galeria de personatges memorables. Si aquesta setmana hagués de marxar de vacances, cosa que lamentablement no faré, m'enduria alguns d'aquests volums. Si no hagués de marxar també intentaria trobar el temps per assaborir la prosa d'un autor que va dir que escriure és com conduir de nit i amb boira. “Només t'hi veus fins on enfoquen els llums. Però d'aquesta manera pots anar fent tot el trajecte.” Una reflexió sobre l'ofici d'escriure que també és, en el fons, una gran lliçó sobre la vida mateixa, per on anem transitant amb els llums de boira de la incertesa, endavant, endavant, endavant, fins a completar, més o menys damnats, un trajecte la distància del qual ignorem fins que s'acaba aixecant la boira, s'apaguen els llums i ja la tenim escrita.