Sous

No entenc què els ha agafat ara a la majoria de mitjans de comunicació d'explicar que l'Ángel Corcóstegui, del Santander Central Hispano, cobra 106 milions d'euros l'any. O que l'Alfonso Cortina en cobra 20 de Repsol i que Manuel Pizarro, d'Endesa, en cobra 12. Jo, amb els sous de la resta de la gent, no m'hi penso pas posar. Ja s'ho faran si l'Isidre Fainé cobra 1 milió d'euros cada any o en Josep Maria Nin, tres. No vull ni saber-ho. Perquè vist així, el pobre president Vilert només cobra 98.000 euros bruts cada any de la Diputació i si fan memòria li van muntar un sidral. Mirin si n'és, de barata, la cosa pública. Per tant, no penso pas caure en la trampa d'explicar-los que hi ha vicepresidents de la Diputació que en cobren 70.000 l'any, o que hi ha coordinadors de grup i assessors –d'aquells que ni hi van– que en cobren 52.500 o 44.800. El nou president de Caixa Girona ha volgut donar exemple i ha anunciat que s'ha retallat el sou a la meitat. Ara només cobra 90.000 euros anuals de la caixa, i un petit incentiu d'uns 30.000 euros del Consorci. Però pensin que potser l'expresident ranejava als 200.000. Ni ho sé. Per no saber no sé ni si el director general en cobra 300.000 o 400.000. I no vull ni saber si és cert que un conseller del CAC –organisme de gran utilitat, ja ho saben– cobra 130.000 euros l'any. Jo, en aquesta batalla dels sous, ja ho veuen, no hi penso ni entrar. Em sembla indignant.