Opinió

Ara torno

L'índex de decadència

Encara que cada independentista –perquè ja ens coneixem prou tots plegats– faria la llista unitària per al
27-S amb noms i ordres diferents, la devem haver encertat prou amb la que s'està confegint. Si no fos així, no estaria provocant tants nervis ni tanta contestació en tots els rivals polítics. L'índex de crítica al procés ha estat un indicador infal·lible per saber si va bé o no. Ja ens ho sabem: no hi haurà data ni pregunta, no hi haurà urnes, no hi haurà llista unitària... Doncs ara com ara l'índex de crítica a la llista ens indica que anem bé, tirant a molt bé.

Per tant, la crítica (i els atacs per terra, mar i aire de l'Estat) no només és l'únic que podem esperar d'alguns i l'únic que saben fer d'altres, sinó que millor que no deixi d'haver-n'hi fins al 27-S. Ara bé, de lliçons, poques. I de segons qui, cap. Dels partits, i els seus líders corresponents, que s'estan convertint en actors residuals del nou escenari polític, cap ni una, de lliçó. I a pesar d'això, els residuals amb prou feines saben fer res més que això. És el que no deixa de fer Iceta des del seu PSC reduït a la mínima expressió. Dia sí dia també, retreu als partidaris del procés qualsevol cosa. Amb el seu to irònic i el seu aire d'estar encantat d'haver-se conegut. Que si a veure si aquests de la llista unitària presenten un programa electoral i propostes de govern, etc. Ell, que s'ha presentat a ell mateix i la Carme Chacón com la renovació d'un partit que es mor de vell i de falta de proposta política, un partit que ho va tenir tot i que ara gairebé no és res.

Com els d'Unió. Des que Convergència se n'ha desprès i que el que en quedava s'ha escindit pel mig, cada dia alternativament Duran i Espadalé tenen micròfons no perquè ens expliquin el que són com a partit, que seria legítim, sinó per malparlar dels seus exsocis i dels nous socis electorals dels seus exsocis i de la llista que han acordat amb les entitats sobiranistes. Aquests, que són la meitat de la sobrevalorada quarta part que eren, qui s'han pensat que són?

I com Herrera i Camats. Els de la superioritat moral. Els que donen lliçons d'integritat i de política i que van de guanyadors de les passades eleccions municipals i de futurs guanyadors de les del 27-S. Encara hi ha qui es creu que no van ser els grans perdedors de les municipals: esborrats del mapa de Catalunya i camuflats en el govern de majoria precària de Barcelona? Però si l'únic alè de vida política que els queda és deixar-se absorbir per un partit espanyol!

Si la crítica és l'índex per saber si anem bé o no, donar lliçons deu ser l'indicador dels que estan en franca decadència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.