Els noms dels carrers

Quins embolics organitzen els uns i els altres a l'hora de posar noms als carrers. El que hauria de ser un tret característic, una referència de la zona o la memòria d'algun fet memorable per a la gran majoria es converteix en l'intent de recuperar el prestigi de polítics i militars, que segurament molts pocs mereixien, posant-los el seu nom en un carrer. Amb excepcions com la de Jaime Balmes, de qui crec que la seva única aportació cultural és la de figurar en quasi totes les guies de carrers del país. És evident que havia nascut per a això. Pel que fa a posar noms de personatges en alguns carrers, el poble no en fa cas. A Barcelona, per més que les autoritats catalanes del moment, els mateixos que van delatar Carrasco i Formiguera, bategessin una avinguda amb el nom de José Antonio Primo de Rivera, sempre se li va dir la Gran Via; a l'avinguda del Generalísimo Franco, la Diagonal,i al carrer del Marqués del Duero, el Paral·lel. Curiosament també passa al revés. La majoria de barcelonins continuen dient plaça Calvo Sotelo a l'actual plaça Francesc Macià. I no pas per cap vel·leïtat o simpatia franquista, sinó perquè va ser el primer nom que es va posar. En molts pobles petits la tossuderia popular ha estat més sàvia que les imposicions absurdes i en molts encara hi trobem el carrer Major, el carrer Nou, la plaça Vella o el carrer de la Font. Noms que, a més de fàcils i bonics, mantenen el testimoni del que havia estat aquell lloc, més que no pas entestar-se en com volen que sigui ara. Que al carrer Vell els edificis siguin nous no vol dir res. Se'ns explica amb un sol rètol que segurament havia estat el primer a ser edificat. I al Nou, encara que els edificis siguin els més antics, que va ser construït quan ja hi havia un nucli format. Noms com el Cortal, la Font o el Prat deixen clar per a què havia estat utilitzat anteriorment aquell espai. No veig quin avantatge hi pot haver a batejar-los d'una altra manera. Em fa pensar en tots els Gutiérrez, González o Martínez que duen per nom Kevin, Jonathan o Jennifer. A mi, sempre que quedo amb algú en un poble, no em cal consultar cap guia. Quedant a la plaça de l'Ajuntament o de l'Església no hi ha cap problema. Les autoritats, potser, es podrien plantejar crear comissions pels nomenclàtors (quina paraula). Podrien estar integrades per un urbanista, un poeta, un filòsof, un sociòleg i un antropòleg.