Alta velocitat

No calia ser gaire espavilat per preveure que l'entrada en servei del tren d'alta velocitat a casa nostra seria un èxit. I perquè quedi clar, me n'alegro. Les dades que s'han fet públiques aquesta setmana no solament confirmen aquest èxit sinó que situen el trajecte Girona-Barcelona al capdavant del rànquing dels que han crescut més des de principi d'any, superant els 500.000 passatgers. Si es té en compte tot el trajecte entre Madrid i la frontera francesa, el més utilitzat, ha sumat més de 4 milions de passatgers, un 6% més que l'any passat. Des que va entrar en servei i fins no fa gaire, sempre havia pensat que els números justificaven sobradament la construcció de l'alta velocitat. A casa nostra, és clar. No les línies que utilitzen tan poques persones que es poden comptar gairebé amb els dits d'una mà. Però a principi d'any vaig llegir una informació sobre un estudi que analitzava suposadament des de l'objectivitat la rendibilitat de les línies d'alta velocitat a l'Estat espanyol. I la conclusió era que no n'hi ha ni una, repeteixo, ni una, que estigui justificada. O sigui que no s'haurien d'haver construït perquè la demanda no serà mai suficient per recuperar la multimilionària inversió realitzada. El problema són els pocs viatgers que hi ha per a tants quilometres d'alta velocitat. A més, i per fer-se'n una idea, al Japó toquen 160.000 habitants per quilòmetre construït, i a l'Estat espanyol, 12.000. Les xifres són prou significatives i les conclusions de l'estudi, prou demolidores per preguntar-se com és que els que van prendre la decisió de convertir l'Estat espanyol en el segon país del món amb més quilòmetres d'alta velocitat, no es van plantejar abans si sortia a compte o no. O pitjor encara, potser sí que ho van fer però van passar de tot i senzillament van donar prioritat a altres motius, per exemple polítics i de prestigi, per sobre dels econòmics. Sigui com sigui, i per més que puguem estar ben satisfets del fet que la línia Madrid-frontera sigui la més rendible, ara ens trobem amb una xarxa d'alta velocitat que no amortitzarem ni fins al dia del judici final. També podria passar que es desbordessin les previsions de passatgers fetes pels autors de l'estudi. Però això potser és gairebé tan difícil com que abans d'endegar un projecte d'aquestes dimensions econòmiques, es planifiqui amb el cap i no amb els peus.