Els cracs i les estelades

L'estelada ja consta al diccionari normatiu (DIEC) com a bandera “símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans”. Una altra novetat és que crac ja no es defineix només com a “persona d'escassa vàlua en un concepte o altre”, sinó que ara també és un “as [“persona que excel·leix en una activitat determinada”]”, amb aquests exemples: “El crac de l'equip va fer tres gols. La Maria és un crac de les noves tecnologies.” És la punta de la notícia, el gros són algunes paraules no admeses fins ara, accepcions noves, matisos gramaticals, petites puntualitzacions, etc. No busqueu estelada a la nova versió del diccionari. Heu d'anar a estelat -ada, definit com a “1. 1 adjectiu. Ple d'estels. Un cel estelat. 1.2. Ornat amb un estel o amb més d'un. Bandera estelada.” Després ve: “1. 3 femení. Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l'asta...” Deixo de banda que aquí es parla de faixes, i que a senyera s'ha substituït “quatre pals” per “quatre barres”, remarco només que estelada com a substantiu no té una entrada pròpia. Això té sentit en els diccionaris en paper per estalviar espai, però en línia permeten repetir tantes vegades com calgui un mateix significat en entrades diferents i evitar l'habitual “acció de” que fa anar d'un lloc a l'altre. Per exemple, si estrangulació és “acció d'estrangular; l'efecte”, res no impedeix que en el mateix article es defineixi estrangular. Per què estelada figura dins d'estelat? Per què gasosa (“beguda refrescant feta d'aigua gasada, amb edulcorants i aromes cítriques”) s'ha de buscar dins de l'adjectiu gasós -osa? Per què marina (“representació artística del mar, de la vida del mar”) no té entrada pròpia sinó a marí -ina? Això canviarà, els diccionaris en línia, que no tenen la necessitat de màxima compressió, obren grans possibilitats informatives. De moment només n'aprofitem una petita part.