Cuques de llum durant la nit

Tot i que, a banda de la seva desigualtat literària, m'ha semblat una novel·la més que interessant amb molt per comentar, potser no m'estendré més amb Vés i aposta un sentinella, un títol estrany que remet a una cita bíblica d'Isaïes per apel·lar al fet que la consciència sempre ha de vigilar. El títol i la controvèrsia sobre l'edició (per què ha aparegut ara?, n'és conscient l'autora, Harper Lee, reclosa en una residència?) no han impedit el seu èxit fulminant: publicada a primers de juliol als EUA, i poc després a molts altres països, s'hi van vendre un milió d'exemplars la primera setmana. En tot cas, una de les coses que més m'interessen és que, entreveient-se a Matar un rossinyol, Scout es resisteix als rols assignats al gènere femení i que, vivint a Nova York, en el seu retorn temporal a Maycomb se sent estranya entre les dones conformades, xerraires i racistes. Scout és l'alter ego de Harper Lee, que, per cert, ha estat convertida en personatge a dos excel·lents films (Capote i Infamous, en què ha estat interpretada respectivament per Catherine Keener i una sorprenent Sandra Bullock) sobre els conflictes morals del seu amic Truman Capote mentre escrivia A sang freda.

D'altra banda, hi he llegit aquesta observació del doctor Jack Finch a la seva neboda Scout a propòsit del perquè, desestimant que l'abolició de l'esclavitud fos el motiu fonamental, el Sud dels EUA va lluitar contra el Nord en la guerra de Secessió: “No se t'ha acudit mai... en algun moment, no has rebut vibracions que t'han fet pensar que aquest territori era un país independent”. No els fa pensar en res? I encara més: “Que, deixant de banda els vincles polítics que pogués tenir, era una nació (...) que existia dins d'una nació? Una societat amb grans paradoxes, amb desigualtats alarmants, però amb l'honor particular de milers de persones parpellejant com cuques de llum durant tota la nit? Mai no s'ha lluitat una guerra per motius tan diferents, reunits per un motiu clar com l'aigua. Van lluitar per mantenir la seva identitat. La identitat política, la identitat personal.”