Llach: tres instantànies

Primera. Perdoneu si aquesta crònica conté referències personals, però crec que el tema s'ho val. Som a finals del 1967 a Santa Coloma de Farners. Un grup de joves de 18 a 22 anys i jo mateix iniciem la tasca de fer una revista del poble.

Al començament érem cinc, després se n'hi van afegir molts més. La revista, que vàrem anomenar Ressò, va veure la llum per primer cop l'agost del 68. Ens autodefiníem inconformistes, radicals i amb la voluntat de canviar el món. Nosaltres ens pensàvem que érem únics i absolutament originals, però érem senzillament fruit del moment.

I quin moment. A més de la revista, organitzàvem moltes altres activitats. Una d'aquestes activitats va ser fer venir un cantant molt jove (com nosaltres) de Verges.

El recital tingué lloc a l'Hotel Central, altrament dit, a Can Bou. Aquest cantant era en Lluís Llach. Tots ho heu pensat. Va ser un èxit. Era el primer moment i el primer contacte amb en Lluís Llach. La revista Ressò, organitzadora del concert, encara avui continua. Des d'aquestes ratlles vull donar les gràcies a tots els que l'han fet possible i als que encara en aquests moments la fan possible. Endavant. Vull fer un record emocionat per Jordi Muntaner, Maria Cantalozella i Josep Calvet, membres actius dels primers anys de la revista i que ens han deixat.

Segona. Poc temps després, ja en plena decadència del règim franquista i en l'inici de la transició, Lluís Llach ja era un cantant reconegut i tot un símbol de llibertat.

Al crit de “Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia!”, les manifestacions de l'11 de setembre dels anys 1976 i 1977 varen omplir places i carrers, especialment la del 77 a Barcelona. Aquest mateix crit de llibertat ressonava en tots els concerts de Lluís Llach. Recordo especialment el del Teatre Municipal de Girona. Tot el públic cantava L'estaca, “la gallina ha dit que no”... Tot el teatre era un clam de llibertat. Les cançons del poeta i cantant eren tot un símbol de la lluita del nostre poble. No hi ha dubte que el cantant de Verges va ser una referència important en tot el procés de recuperació de la democràcia. Les seves cançons protesta varen recórrer tot el Principat, el País Valencià, les Illes i bona part d'Europa.

Tercera. Fa pocs dies hem conegut que Lluís Llach encapçalarà la llista Junts pel Sí a la demarcació de Girona. És una molt bona notícia. Una llista que, juntament amb la CUP, vol aglutinar el vot independentista i que, per tant, ha de representar forçosament el màxim de voluntats, ideologies i opcions polítiques. I això és el que fa la candidatura que encapçala Lluís Llach, perquè representa d'una manera nítida la lluita, ja eterna, seva i nostra (“no ens mena cap bandera que no es digui llibertat”), una lluita tant personal com col·lectiva del poble català. Una lluita que, com sovint canta i diu el poeta, ha de tenir un fort contingut social. A més, Llach té un altre valor afegit: és una persona reconeguda internacionalment, i amb ell la nostra voluntat de ser ressonarà més enllà del territori gironí. Més enllà del territori català, on les seves cançons tornaran a ser cantades per tots els teatres, places i auditoris. Serà un missatge que crida a tots els catalans de tots els orígens a votar per la independència del nostre poble.

Gràcies, Lluís Llach.