Desclot
La sinècdoque tramposa
El PP ha repartit el catecisme entre els seus dirigents. La doctrina de la fe espanyola. Un ideari que comparteixen també Ciutadans i el PSOE. I algú més que es pretén “rupturista”. Quins són els pilars d'aquesta terra cremada? En primer lloc, que els governs d'Artur Mas han estat una calamitat. Segonament, que les eleccions del 27 de setembre, per molt “importants” que siguin, són “autonòmiques” i prou. En tercer lloc, que no hi haurà independència la vulgui qui la vulgui. En quart i darrer, que els catalans volen continuar sent “Espanya i Europa”, recorrent a la identificació habitual entre l'una i l'altra. No hi ha res més. Cap proposta. Cap alegria. El PP i milícies auxiliars són exactament això. Prediquen la tristor i demanen la resignació. En tota aquesta plantilla hi ha un element que crida l'atenció. Els dirigents del PP s'atribueixen la representació de la majoria dels catalans, quan cada vegada més fan cara de residu electoral. En els darrers dies Fátima Báñez, ministra d'Ocupació, ha sentenciat: “Catalunya vol ser espanyola i europea, per molt que alguns dirigents no ho vulguin veure.” Javier Maroto, subsecretari sectorial del PP, hi ha insistit: “L'única desconnexió que veiem tots és la de Mas amb el poble català, quan la immensa majoria vol continuar tenint el millor de Catalunya, d'Espanya i d'Europa.” Sempre criticant la funesta mania del nacionalisme català de sentir-se “tot Catalunya” i han acabat representant-ne ells el paperot. Amb molta menys legitimitat.