Vietnam

És curiós que els sectors que, després del 9-N, van insistir que calia treballar per ampliar la base electoral de l'independentisme hagin contribuït tant a convertir el sobiranisme en un moviment de caire endogàmic i infantilitzat, cada vegada més pensat per retenir els convençuts. En les eleccions de 2012, els partits sobiranistes no van aconseguir superar el 50 per cent dels vots, tot i guanyar els debats electorals de carrer. Em pregunto com s'ho farà Raül Romeva quan s'hagi de mesurar amb candidats que li passaran comptes pel govern de Mas i que explotaran tota la demagògia possible sobre les anomenades polítiques socials. Per atraure votants nous, la llista del sí no en tindrà prou amb grans declaracions socialitzants i europeistes. La retòrica bonista va bé per evitar fer-se enemics. Però a l'hora de la veritat la gent vota poder i ningú no es pren seriosament els discursos fets des de la por o des del moralisme victimista. Si jo fos Romeva treballaria un programa de mesures concretes i atractives, de ràpida implementació, perquè la gent visualitzés el nou país a curt termini, més enllà de la independència. També treballaria un relat ben cru sobre la repressió espanyola i la relació que té amb el fracàs del model autonòmic. Els candidats unionistes no tenen gaires idees generals al cap. No les necessiten perquè l'Estat ja els fa la feina. Justament per això, combatran l'independentisme institucional amb un discurs incisiu, que es concentrarà en els petits detalls i que mirarà de posar en evidència la poca voluntat de poder que hi ha darrere les paraules tan boniques que s'han dit fins ara. Mas ha imposat l'ambient plebiscitari a còpia de despolititzar l'independentisme. Si no se'l torna a rearmar ràpidament, l'unionisme aprofitarà les eleccions per preparar les generals. Hauríem de convertir Catalunya en un Vietnam pels espanyols. I de moment, no veig Lluís Llach guanyant-li un debat a l'Enric Millo a Girona, per exemple.