La desgràcia dels eritreus

Situat al nord-est d'Àfrica, a la vora del mar Roig, Eritrea és un país de poc més de sis milions d'habitants tractats com esclaus en una dictadura comandada per Isaias Afewerki des de la independència proclamada l'any 1993. Treballant en condicions penoses, obligats els homes a un servei militar indefinit, condemnats a la pobresa, controlats, perseguits, empresonats i torturats a la més mínima dissidència, molts dels habitants d'Eritrea, sobretot els més joves, intenten fugir-ne. Més que per mar, ho fan per terra, exposant-se al terreny minat pròxim a les fronteres. Un cop travessada la frontera, el seu periple continua i, al Sudan, poden ser capturats per traficants de persones que, traslladant-los al desert del Sinaí, els maltracten mentre demanen un rescat exorbitant que, en no poder ser pagat, és una condemna a mort. També poden naufragar en barcasses, com en el cas dels més de tres-cents eritreus que, l'octubre del 2013, van morir a prop de l'illa de Lampedusa. Però no defalleixen. Hi ha més de tres-cents mil eritreus refugiats i cada mes n'intenten fugir del país tres mil més esperant ser asilats.

He parlat d'Eritrea. També ho podria haver fet de Síria o del Sudan. D'aquests tres països, amb uns conflictes terribles, provenen bona part de les tres mil persones que ara són a Calais amb la idea de travessar el túnel sota el canal de la Mànega per arribar al Regne Unit. Alguns han mort en l'intent. França i el Regne Unit es recriminen mútuament que no saben afrontar-ho. Europa no sap què fer i cada cop està menys a l'altura dels principis que declara. Molts països europeus rebutgen acollir refugiats. I no és només que l'Ukip, l'extrema dreta britànica, compari aquesta “invasió migratòria” (sic) amb la de Hitler i demani que l'exèrcit anglès ocupi Calais. També s'ha de ser pèrfid per dir que el Regne Unit ha de fer-se menys atractiu pels que “hi volen treballar il·legalment”(sic). Ho ha dit David Cameron i, en conseqüència, s'ha retirat l'ajuda social als refugiats amb fills en cas de ser desatesa la demanda d'asil. Només hi ha la capacitat per respondre amb mesures inhumanes?