Desclot
L'hora de la veritat
No se sap quins experts arribaven ahir a la conclusió en un diari d'una certa difusió que les eleccions que vénen no seran plebiscitàries; que seran els electors els qui en determinaran el caràcter. Home! Per arribar a conclusions tan transcendentals no calen ni experts ni certes difusions. N'hi ha prou parant l'orella. Per exemple, ahir també en un altre diari d'una certa difusió –en aquest cas, espanyola– el candidat del Partit Popular a la presidència de la Generalitat furgava la nafra amb el dit. Segons Xavier García Albiol: “El 28-S els no independentistes haurem d'arribar a acords.” Una entesa necessària per “impedir la bogeria rupturista al Parlament”. Albiol detecta un canvi electoral: “S'està activant el vot dels que no volen trencar amb Espanya.” Aquesta n'és la prioritat. Del senyor Albiol, del PP, de Ciutadans i, en mesures diverses, de tots els “no independentistes”, que el més despistat de tots sap que és un eufemisme d'unionisme. Queda dit. I que ningú en dubti. El 28 de setembre, si poden, tota aquesta tropa dissoldrà la grip aviar que els resulta tan insuportable. I després tot serà esterilitat, perquè aquests senyors del no, més enllà d'impedir “la ruptura”, són incapaços d'arribar a cap acord per fer res positiu. Cadascú és fill de sa mare i menja en taula a part. En què poden coincidir Ciutadans i Sí que es Pot? Per cert, com que el 28 serà l'hora de la veritat, Lluís Rabell ja pot anar desentelant dubtes, perquè els tocarà retratar-se. Al costat del PP?