Opinió

LA GALERIA

Calen camins de ronda de Blanes a Portbou

No s'entén que dos pobles veïns tractin d'una manera tan diferent aquest passeig arran de mar, que hauria de tenir continuïtat

Recentment he tingut ocasió de caminar del Port de la Selva a Llançà pel ben condicionat camí de ronda que surt de la platja, al costat del singular hostal L'Arola, i que es difumina quan entra al terme municipal de Llançà. En els primers trams hi ha xalets i apartaments davant de mar, amb l'omnipresent monestir de Sant Pere de Rodes sempre vigilant, però el canvi és radical quan s'acaba el camí del Port i et trobes al territori de Llançà: aviat la ronda es perd i les construccions s'enfilen arreu per cada racó de vall, turó o muntanya, sense deixar res per verd. Vam aturar-nos a la cala del Cau del Llop, perquè la resta fins al centre de la vila no prometia res de bo. No s'entén que dos pobles veïns tractin d'una manera tan diferent aquest passeig arran de mar, que hauria de tenir continuïtat sense excuses geogràfiques ni pressupostàries. De fet, la reivindicació que creiem que comparteix tothom a qui agrada caminar vora l'aigua és la d'unir sense més dilació tota la Costa Brava, de manera que es pugui anar a peu de Portbou a Blanes, sense haver de fer marrades per l'asfalt, urbanitzacions i algunes propietats privades que et fan sentir estranger a casa teva. Des del Port mirant al mar a la dreta, també hi ha una bonica caminada sortint de cala Tamariua fins a la cala Fornells. Els més atrevits poden seguir muntanya enllà passant per Sant Baldiri, fins a arribar a l'incomparable marc de cala Tavallera, en ple cap de Creus. El cas és que hi ha municipis costaners que s'han esforçat a adequar idíl·lics camins de ronda per passejar sense entrebancs i d'altres que no han fet els deures. Hi ha trams que presenten més dificultats d'acord amb l'orografia que tenim, però ara que s'entenen les virtuts de turisme fora de temporada i amb poder adquisitiu, com poden ésser els aficionats al ciclisme, s'ha de pensar en altres grups com ara els senderistes i caminants, una afició que és apta per a tota mena de públic. No demano camins fets amb marbre, ni amb pedra de Banyoles, senzillament passos adequats per poder-hi transitar, ben senyalitzats i dels quals cap armari quadrat i suposat agent de seguretat et pugui foragitar. En resum, la qüestió és obrir rutes tan arran de mar com es pugui i que permetin fer el trajecte a peu sense trepitjar l'asfalt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.