El gust de la truita de carbassó

En aquell moment estava sola a la terrassa amb la taula mig parada. Ganuda com sóc, vaig tastar la truita de carbassó que acabava de fer. Amb el primer tros, fonent-se'm a la boca, vaig sentir la presència de la meva mare revenint-me el gust de les truites de carbassó que ella va fer-me quan jo era una nena afamada. També quan era una adolescent que a l'estiu només volia menjar truites de carbassó i encara quan era una jove que tornava a casa vergonyosament disposada a retrobar-me amb tots els plats de la mamà. No va ser cap olor, sinó el gust d'una truita de carbassó, que em va transportar als estius de la meva infantesa quan, després de nedar i nedar a la piscina, arribava a casa quan fosquejava havent corregut per un camí estret que feia drecera. A vegades ja hi havia la taula parada, amb el porró de vi, i estava feta la truita amb uns carbassons donats per amics dels pares i la tia, que mai no van tenir hort. En recordar-ho, no sentia nostàlgia. No sé si ni si tan sols ho recordava. Era com si en aquell instant tornés a menjar totes les truites de la mare i, sense ser-hi, ella fos allà, vora meu, mirant-me. No sé si s'ho poden imaginar. Potser sí.

Vaig continuar menjant la truita, feliç de compartir-la amb qui estimo, i vaig suposar que, després d'haver-ne fet tantes, finalment havia aconseguit fer una truita de carbassó tan bona com les de la meva mare. O amb el mateix gust. Havia cuit els carbassons, petits i tallats finament, a foc lent fins un punt de cocció a pic del cremat. Però moltes altres vegades ho havia fet de manera igual o semblant. Com ho faré altres vegades sense que molt possiblement aconsegueixi el mateix gust. Amb aquest pensament vaig recordar que quan vaig fer la meva primera truita de carbassó em va caure oli quan vaig tombar-la al plat per girar-la. Vaig dur la marca de la cremada durant molt de temps. I en aquell moment vaig tornar a veure la cremada a la part interior del canell esquerre. Aleshores vaig pensar que havia arribat el moment de tornar a casa i conviure amb els fantasmes.