Tots contra Junts pel Sí

Encara no ha començat la campanya i la llista transversal de Junts pel Sí ha aconseguit, de moment, superar un dels grans reptes que tenia, que era defugir la focalització de les eleccions com una lluita entre l'independentisme rupturista i la gran alternativa gattopardista que havia de ser la candidatura de confluència social de Sí que es Pot.

Han passat les setmanes, no gaires, i aquest desplaçament de la bipolaritat beneït per l'stablishment per donar aire a una tercera opció (no pas tercera via) que ajudés l'espanyolisme a embarrancar el procés en disputes secundàries, està sent reabsorbit novament per tornar al debat original entre el bloc del sí i el bloc del no a la independència. Es desdibuixa per diversos factors, entre els quals no es poden menystenir els elements personalistes, per exemple amb una tria de candidat potent i desconcertant (en el desconcert generat és on rau bona part de la potència) com la de Romeva, mentre que, paral·lelament, la llista hipotèticament trencadora no ha estat capaç de trobar un perfil prou mediàtic.

Així doncs, a un mes i escaig de la gran cita a les urnes, la cursa electoral s'ha reduït a un tots contra Junts pel Sí, la qual cosa no només reforça el caràcter plebiscitari de la contesa (tot i que, de retruc, pot activar un vot útil que perjudiqui la CUP) sinó que dificulta l'articulació de cap missatge programàtic positiu. No es pretén proposar res sinó que l'estratègia es limita a evitar que guanyi Junts pel Sí.

Disparar sistemàticament contra Romeva, i contra Mas, i contra les entitats independentistes per tal de fer aflorar unes evidents contradiccions ideològiques que els destinataris de l'atac han admès i reconegut des del primer dia (i que fan valer com a actiu del moment extraordinari), és entrar en una espiral indefectiblement perdedora que pot aconseguir, certament, que Junts pel Sí no obtingui pas la força necessària per encarrilar el procés, però en cap cas permetrà articular una majoria alternativa creïble de govern.