Keep calm
Àvies
vol molt, arrisca poc
i pensa menys
Dilluns vaig assistir al funeral de l'àvia del Salvador Sostres. Quan una persona que estimes perd un familiar, mires de passar pel tanatori a presentar els teus respectes, encara que no coneguis el difunt. És un protocol que, en general, no té més importància que l'abraçada que dónes al teu amic i l'estona que passes al costat seu perquè no hagi de suportar sol les converses que s'entaulen en aquestes cerimònies. Jo no coneixia l'àvia del Salvador. Només recordo haver-la vist una vegada en un restaurant. Va venir a la taula, va deixar anar un parell de frases lapidàries i se'n va anar. Si ara em demanessin que la descrivís em costaria fer-ho. Em sembla que tenia una mandíbula prominent i uns ulls felins que llançaven llamps i trons com si fos Zeus, però no n'estic segur. La qüestió és que, malgrat que no la coneixia, n'havia tingut notícia a través del seu nét, que sovint me'n parlava. Per això, mentre el mossèn deia les paraules de comiat, pensava que per poc que observis el món de seguida veus que hi ha persones que irradien energia i persones que fan com aquestes mosquetes que a la nit s'acumulen al voltant dels fanals, atansant-se aquí o allà, segons on hi ha més claror i més escalforeta. Podria matisar-ho tant com calgui. Però la majoria de la gent vol molt, arrisca poc i pensa menys. Les persones que tenen energia pròpia no les coneixes per la quantitat de gent que en parla, o per la quantitat de frases seves que apareixen a la premsa. Les coneixes perquè són capaces de fer-se una filosofia i de transmetre una manera especial d'estimar i de fer les coses. Aquestes persones de vegades cremen com el foc perquè estan en contacte directe amb les entranyes de la vida, però sense elles tot seria gris i les seves excentricitats no s'han de prendre mai com una cosa personal, ni tan sols quan et toca el rebre. Tot i que no la coneixia, l'àvia del Salvador em va ensenyar coses importants a través del seu nét. I una àvia que contribueix amb tanta intensitat a l'educació dels amics dels néts, és gairebé més important que una àvia que paga una escola o una església.