La trampa de la calculadora

Arrosseguem des de fa setmanes el debat sobre quina majoria es necessita el 27-S per considerar que ha guanyat l'independentisme. Un debat paradoxal perquè justament els qui defensen que cal guanyar en vots i no en diputats a la vegada diuen que les eleccions no són plebiscitàries ni equiparables a un referèndum. Contradictori, si més no. També hi ha independentistes que cauen a la trampa i diuen, de bona fe, que seria millor tenir una majoria de vots a més de la majoria d'escons. És clar que sí! És innegable que com més gran sigui la majoria de suport independentista millor. Però parlo de “trampa” perquè els mateixos que ara demanen una majoria de vots demanarien més si les enquestes ja reflectissin aquesta majoria, calculadora en mà i en una escala ascendent.

Ara diuen que el 27-S no n'hi ha prou amb majoria d'escons per considerar que ha guanyat la independència, que cal tenir el 51% dels vots. Si tinguéssim el 51% dels vots dirien que no n'hi ha prou, que ha de ser del 55% com en el cas del referèndum de Montenegro. Si tinguéssim el 55% dels vots, dirien que no n'hi ha prou i que s'ha d'aconseguir una majoria de tres cinquenes parts dels diputats, que és la necessària ara per modificar l'Estatut. Si tinguéssim la majoria de tres cinquenes parts dirien que cal una majoria qualificada de dos terços, que és com es resolen els debats parlamentaris més complexos. I si tinguéssim els dos terços, o fins i tot la unanimitat, dirien que el Parlament de Catalunya tot sol no pot prendre una decisió així, que ha de ser presa pel conjunt de la ciutadania espanyola. No ens deixem enganyar. Com en tants altres debats, els de la calculadora amaguen en realitat la negació del dret a decidir dels ciutadans. Erigint-se, això sí, en defensors de les legitimitats parlamentàries.