Opinió

Són faves comptades

Besalú

Al llarg d'aquell carreró estret, com es poden imaginar, hi havia de tot

Vaig néixer al car­rer dels Atra­pats. Al cos­tat de l'hos­pi­ta­li­tat de Sant Julià, que mena­ven els bene­dic­tins del mones­tir de Sant Pere, hi va créixer un barri. Barri, per dir-ho d'alguna manera, perquè si esteu pen­sant en una divisió d'una ciu­tat amb fiso­no­mia pròpia i amb una certa uni­tat, no s'ajus­ta­ria ben bé a la con­cepció que es pugui tenir d'aquest espai. Més aviat era un cul-de-sac, inte­grat per tots aquells pas­sa­vo­lants que no sabien on anar a raure i ja no els podien aten­dre i ofe­rir-los més hos­pi­ta­li­tat. S'asse­ien al llarg d'aquell car­reró estret i dei­xat de la mà de Déu i dels com­tes, i, com es poden ima­gi­nar, hi havia de tot. Un catàleg de les des­fer­res, pelle­rin­gues i misèries huma­nes que vaga­re­ja­ven pels car­rers rònecs, fos­cos i bruts de qual­se­vol ciu­tat i que per un o altre motiu havien anat a raure en aquell indret sense for­tuna. Allà, en una casa que era la mínima expressió d'un habi­tatge, també hi vam anar a parar la meva àvia i un ser­vi­dor. Amb l'avi havien for­mat un dels pri­mers enllaços mix­tos entre una jueva i un cristià. Gau­dia dels favors de ser la filla de l'emi­nent Abra­ham des­Cat­llar, el sana­dor del rei en Pere III, cone­gut com el “ceri­moniós”. I l'avi, que havia vin­gut de la Llom­bar­dia, era el fill del cons­truc­tor del pont i, segons m'havia expli­cat l'àvia, va par­ti­ci­par de manera molt activa en la defensa de la capi­tal del com­tat de Besalú quan les tro­pes d'Hug d'Empúries la van asset­jar. El meu pare també va seguir aquests pas­sos i es va ena­mo­rar d'una dolça jueva, de la meva mare, Sarah. Els pares, però, ja no els tinc. Me'ls van matar. Els van acu­sar d'adul­teri i els van apli­car la pena capi­tal tot i haver pagat la multa que les auto­ri­tats impo­sa­ven a les pare­lles jude­o­cris­ti­a­nes que enxam­pa­ven en una relació con­si­de­rada adúltera. Però el cas dels meus pares era dife­rent. Al pare, tot i ser fill de pare­lla mixta, se'l tit­llava sovint de cristià. Els nota­bles de l'aljama els van trair. Si voleu més detalls d'aquesta història, els tro­ba­reu aquest cap de set­mana a Besalú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.