Banderes

A mesura que ens acostem a l'Onze de Setembre i a la campanya electoral –que, diguin el que diguin des de Madrid, no serà com les altres–, aquells que veuen que això de la independència no és cap estirabot ni cap quimera, com s'esperaven, filaran més prim que no ara.

En volen un exemple? Ja hi ha representants del Partit Popular que han anat a queixar-se a la Junta Electoral perquè en alguns ajuntaments onegen estelades i, en canvi, no ho fa l'espanyola. La Junta Electoral ja va determinar fa uns mesos que les estelades podien onejar lliurement als espais públics amb l'excepció dels quinze dies de la campanya electoral. És a dir que els ajuntaments haurien d'abaixar l'estelada la mitjanit del dia 10, però fins llavors no hi ha res a dir. Si ara alguns tornen a posar el crit al cel és perquè així esperen fer soroll, fer-se notar i esgarrapar algun vot als de Ciutadans, aquesta agrupació que mentre estava circumscrita a Catalunya tenia totes les simpaties de la caverna i que ara sembla que ja no és tan bona. Potser el que passi en els pròxims mesos a Espanya servirà perquè a alguns els caigui la bena dels ulls i vegin que això de la catalanofòbia és un costum secular a bona part de l'Estat.

Bé: aquells a qui l'estelada fa tan mal d'ulls utilitzen com a argument suprem que aquesta és una bandera que només representa una part dels catalans, però mai a tots els catalans. Cert: les banderes és el que tenen.

Per contra, afirmen els que tenen l'estelada en el seu punt de mira, l'espanyola sí que representa a tothom. Perquè resulta que Espanya és la que fa possible aquest marc de convivència tan bo i tan pròsper que tenim, etcètera i etcètera.

Perfecte, doncs. Hi ha gent que ha decretat que la bandera espanyola sí que ens representa. Però, alhora, els fa por de preguntar-ho, d'esbrinar si és veritat o no. Aviat ho sabrem.