Les mentides de l'independentisme

Josep Borrell ha publicat el llibre Las cuentas y los cuentos del independentismo, que vol presentar-lo, l'independentisme, com una gran mentida. La coïssor l'escalda. El polític de la Pobla de Segur és un dels casos de jacobinisme més desbocat que ha donat aquest país en la darrera centúria. Cap dirigent del PSC l'ha igualat en la doctrina de Robespierre. L'exministre no perd cap oportunitat per desautoritzar, rebregar i rebolcar els qui qüestionen la seva pàtria. Ahir mateix va carregar i descarregar contra Raül Romeva i Jordi Sànchez. Perquè, segons diu, “un estat que no respecti l'actual ordenament constitucional no pot ser membre de la Unió Europea”. Aquest pobre i pària nou estat, doncs, hauria de demanar-hi l'adhesió, que la UE li hauria d'acceptar “per unanimitat”. Qui menteix ací? No hi ha cap precedent a la UE que permeti a Josep Borrell sentenciar com un setciències. No hi ha cap “regió” que hagi esdevingut estat contra “l'ordenament constitucional d'un altre”, i, per tant, l'experiència acumulada només és aplicable en el cas de noves incorporacions. Si Espanya no reconeix la independència de Catalunya, als efectes administratius els catalans continuaran sent espanyols i, per tant, ciutadans europeus com el senyor Borrell. Es posin com es posin. I si Espanya la reconeix, això inclourà el reajustament, que no la readmissió, dins la Unió, amb el vot favorable del representant espanyol. És Borrell qui especula. I una especulació malvada és pitjor que una mentida pietosa.