Francesc Boix

L'abril de 1943, el cap de les SS, Heinrich Himmler, va entrar al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria. Es tractava d'una visita rutinària del jerarca nazi al camp que va acollir la majoria de presoners republicans catalans i espanyols. Milers hi van ser assassinats. L'estampa de Himmler va ser immortalitzada per les càmeres dels SS. Se'l pot veure sortint del seu vehicle; passejant al costat del governador de Linz, August Eigruber; passant per davant dels barracons dels reclusos, o pujant les escales de la pedrera on tants presoners van perdre la vida. Altres fotos ens mostren els rostres d'altres mandataris nazis de visita al recinte, així com els dels responsables del camp en actitud relaxada. Aquestes imatges també ens ensenyen el patiment dels presoners i la mort d'alguns d'ells després d'haver intentat la fugida. Cap d'aquestes fotografies no hauria d'haver sortit mai de Mauthausen. Totes haurien d'haver estat destruïdes quan la derrota alemanya ja era evident. Per sort, dins del Servei d'Identificació del camp, hi treballaven alguns presoners republicans que es van jugar la vida per amagar més de vint mil negatius del laboratori. Un d'ells era Francesc Boix, que va passar quatre anys dins del ventre del nazisme, fotografiant amb la seva Laica tot l'horror que la condició humana pot arribar a projectar. Aquelles imatges, i les que Boix va sumar-hi un cop alliberat el camp el 5 de maig de 1945, van esdevenir una prova clau en els judicis de Nuremberg contra diversos membres de la cúpula nazi. Avui és possible contemplar-les –entre moltes altres instantànies d'aquest fotògraf barceloní– en una magnífica exposició al Museu d'Història de Catalunya. Una exposició que fa justícia i recupera per a tots nosaltres la vida i l'obra del pres número 5.185 de Mauthausen, el fill d'un sastre del Poble-sec que, després de perdre la Guerra Civil, mostraria al món els crims del nazisme.