Opinió

anàlisi

El retorn

Ja fa uns anys que l'agost no és com era. Abans les redaccions dels diaris quedaven sota mínim i els que es quedaven de guàrdia moltes vegades tenien vertaders problemes per omplir l'espai. És d'aleshores aquell fenomen conegut com les “serps d'estiu”; aquelles notícies tontes i aquells debats que, sense suc, s'allargaven molt. Un debat sobre si els mitjons eren millors ratllats o de rombes podia servir per omplir uns quants dies una part del paper. Però d'uns anys ençà tot ha canviat. L'agost és un mes en què sovint es produeixen notícies polítiques i econòmiques de profunditat que allunyen el tedi d'estiu. És clar que enguany la precampanya també ha ajudat a una certa moguda política que els mitjans han sabut aprofitar, però aquesta era esperada i sabuda. La sorpresa del mes ha estat el capgirell de la borsa xinesa, que si bé ja havia començat una mica abans sense que la premsa hi donés gaire ressò, la virulència d'aquestes darreres setmanes ho ha posat en primer pla la crisi. També la sagnant emergència d'emigrants i refugiats ha ocupat una bona part dels titulars. Però per atenir-nos al nostre espai, ens centrarem en l'espectacular crisi borsària que hem tingut, iniciada primer a la Xina, seguida per les principals borses asiàtiques i transportades a occident. Avui queda més clar que mai que la globalització dels mercats és més global que mai, i qualsevol tremolor en un indret ràpidament afecta la resta. Però si l'epicentre del terratrèmol és a Xangai, l'ona del tsunami arriba arreu amb força. La magnitud de la caiguda és prou severa per provocar pànic. En dos mesos la borsa xinesa ha perdut més del 50% del seu valor i tot fa pensar que estem davant d'un esclat d'una bombolla borsària, ja que des del 2014 l'índex Shanghai Composite havia pujat un 160% i ja n'ha perdut un 70%, i sense tenir clar fins on pot arribar.

El que ja sembla inevitable és que la Xina haurà de fer unes reformes per liberalitzar i modernitzar l'economia. Les companyies controlades per l'estat representen el 70% de la capitalització borsària, i aquest crash inevitablement forçarà reformes per millorar l'eficiència i la rendibilitat i això provocarà turbulències socials que, en un estat dominat amb mà de ferro pel Partit Comunista, poden tenir menys costos econòmics, tot i tenir-ne de socials.

Però l'economia global no sols té la preocupació de la crisi xinesa; la caiguda del preu del petroli i de les commodities tenen una incidència importantíssima en les economies dels emergents acostumades en la darrera dècada amb uns ingressos importants que ara no tenen. Així veiem com tenen greus problemes econòmics i amb tendència a agreujar-se: Rússia, l'Argentina, Veneçuela, el Brasil... i aviat veurem com països d'Àfrica també tenen problemes. Cal recordar que en molts d'aquests països d'Àfrica i d'Amèrica Llatina l'imperialisme econòmic de la Xina és molt important i una petita reformulació dels comptes xinesos els afectarà molt directament.

I per si faltava alguna cosa, fa temps que la Reserva Federal ens avisa que aviat apujarà tipus d'interès, una acció que en els nivells d'endeutament de moltes economies, entre les quals la nostra, afecta directament la línia de flotació de la recuperació econòmica mundial. No és estrany, doncs, que el govern xinès hagi demanat a les autoritats dels EUA mantenir el tipus d'interès.

Com poden veure, el paisatge econòmic del retorn s'ha complicat considerablement i les previsions són que durant un temps les borses tinguin unes volatilitats importants que no la faran gaire apta per a persones amb poca fortalesa emocional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia