Tanques

Al costat de casa hi ha unes parcel·les que les han començat a tancar. Des de fa dies uns operaris han anat aixecant unes tanques per delimitar el terreny perquè qualsevol persona aliena a la propietat no hi entri. És una manera legítima que tenen els amos d'aquells terrenys de protegir-los de l'entrada d'intrusos. Veient-los treballar, no he pogut evitar pensar en altres tanques que aquests dies estan a primera línia informativa. La casualitat, que en aquest cas s'ha demostrat que no és altra cosa que la tossuda i obstinada realitat, ha volgut que pensi en les tanques que ha instal·lat el govern hongarès per frenar la immigració. Però també en les que hi ha a Ceuta i Melilla amb el Marroc, i als Estats Units amb Mèxic, i a Israel amb Palestina i a tants altres llocs on s'aixequen barreres físiques o mentals per no voler solucionar un maldecap que en comptes de remetre va a més. Totes les cimeres, reunions, resolucions i acords no serveixen mai per aturar una fugida a la desesperada però perfectament comprensible. El camí d'un exili forçat i forçós que han d'emprendre aquelles persones que, abans que malviure asfixiades per un règim dictatorial i sovint afavorit per alguna de les potències que dominen les regnes de la comunitat internacional, s'estimen més fugir. Pel seu bé però pel dels seus fills. El que no s'entén de cap manera és que una vegada han aconseguit deixar enrere aquell malson n'hagin de viure un altre tant o més indignant. Em refereixo a la indiferència de la resta dels països que els podrien acollir, rebre'ls i tractar-los amb decència. No perseguir-los, maltractar-los, recloure'ls o tornar-los a l'infern d'on procedeixen. En el millor dels casos es troben que els posen barreres, entrebancs per no haver de sentir els crits d'auxili que vénen de fora. El més indicat, com s'ha demostrat en molts casos, no és gastar-se els diners en el benestar de les persones, no. És molt més econòmic, pràctic i fàcil posar-hi tanques.