Sacsejar

La setmana passada vaig parlar aquí de les persones, perquè sempre primer són les persones. I aquesta setmana, avui, volia parlar de les pedres, d'edificis i altres construccions, perquè sovint també ens expliquen moltes coses de l'essència i el comportament humà. Volia parlar de la històrica ciutat de Palmira, a l'actual Síria, on els bàrbars d'Estat Islàmic han causat destruccions irreparables en la seva intenció d'esborrar les petges de la història que no tingui a veure amb el seu fanatisme. No ha estat la primera vegada ni sembla que serà l'última. El seu menyspreu per la història és complementari al que expressen per la vida humana. Són expressions de la mateixa tragèdia humana.

La destrucció de monuments històrics no és menys tràgica –i igualment una metàfora de la incomprensió– que les tanques que aixeca el govern hongarès a les seves fronteres, que les de Ceuta i Melilla o que el mur entre Israel i els territoris palestins. Són l'expressió més eloqüent de la falta de voluntat d'arreglar les situacions de conflicte.

Volia escriure d'això, de construccions i destruccions, de monuments a la incomprensió, i apareix una imatge que fa molt més explícita la imatge de la gent que ha de marxar del seu país per trobar una nova oportunitat de vida a Europa. La imatge del nen mort en una platja de Turquia es va afegir dimecres a la crònica quotidiana de la tragèdia dels que vénen a Europa fugint de casa seva.

De seguida en els mitjans es va crear el debat de si s'havia de mostrar aquesta imatge. Uns creuen que no, com aquest mitjà, i no la van mostrar. Però altres sí. Jo no estic segur del que és més correcte. Però si l'excusa era que el fet de mostrar-la serveix per “sacsejar les consciències de la gent”, no em convenç gaire. Perquè estic convençut que la consciència de la gent com vostè i jo ja està prou sacsejada sense haver de veure aquesta imatge, i que si depengués de vostè i de mi ja s'hauria fet molt més per ajudar aquesta gent. Aquests que en diem refugiats polítics i els altres que fugen de la pura misèria (¿o és que els que vénen de l'Àfrica negra són turistes o s'allunyen del festival de la prosperitat?).

Si s'ha de sacsejar alguna consciència és la dels polítics. La foto del nen hauria de presidir tots els consells de ministres de tota la UE. Ben grossa. És allà on cal una bona sacsejada. Perquè s'adonin del que suposa anar tard i no anar a l'arrel del problema. I de la tragèdia que suposa no canviar de mentalitat a l'hora d'analitzar i afrontar aquesta situació.