Les notícies

Va haver-hi un temps en què primer passaven els fets i que, un cop passats, es convertien en notícia. Ho hem canviat. 11 de setembre. Més d'un milió de catalans anirem avui a la Meridiana a confirmar l'èxit de la Via Lliure. Mitjans com aquest ens ho han anat avançant. D'altres, en canvi, han anat informant amb la tenacitat dels visionaris que la Via Lliure fracassaria. Un espai en blanc, un tros de Meridiana per cobrir i la notícia no tindrà res a veure amb els 7,1 quilòmetres d'asfalt que gent com vostès i jo emplenarem. Vénen ganes d'anar-hi amb l'estómac ple, abrigats amb la geca més voluminosa de l'armari, estirant braços i cames com si fóssim de goma. Res a fer. L'èxit que volem molts en aquells mitjans es convertirà en un fracàs independentment del que passi. I que em perdonin perquè ja sé que independentment no és una paraula que els agradi. Els desplau tant que tots ells han anat entrevistant personatges que asseguren que passi el que passi, votem el que votem, no aconseguirem la independència. En aquells temps d'abans aquesta notícia arribaria després que la majoria dels catalans ens haguéssim decantat votant els partits que volen que continuem formant part d'Espanya. Però avui això és independent també del que votarem. I que em perdonin aquells mitjans un altre cop. A tots ells, els agrada també publicar que algú diu que continuarem essent espanyols, sobretot si aquest algú ha nascut a Catalunya. Podrien trobar molts altres catalans que els dirien el contrari. No els cal. Ja els va bé publicar declaracions, manifestacions o articles que confirmen la seva notícia. “No se n'aniran, nois. Catalunya continuarà essent espanyola.” Els va tan bé que ho publiquen independentment –perdó un altre cop– de si la persona que les escriu o que ho diu té uns interessos concrets per dir-ho. A vegades, un sou. Sovint, no pagat en euros sinó en un reconeixement públic. Jo ara podria fer una llista llarguíssima d'intel·lectuals, escriptors, economistes o el que vulguin que tenen el cul llogat. Per sortir a la tele, per poder publicar, per ser algú. Si la fes, però, em dirien nazi. Tot i que només demano que votem i triem. Poc a veure, amb ells si s'hi fixen.