opinió
Memòria que proposa
La Diada és la festa nacional de Catalunya que commemora la caiguda de Barcelona en la guerra de Successió, el 1714. Set anys abans havia caigut Lleida, i Mallorca encara resistiria un any més, fins al 1715. Se sap que no es commemora una derrota, sinó la capacitat de resistir.
Però, així com la personalitat dels humans es forja a partir de la memòria, també ho fa necessàriament des de la projecció en el futur. Som el que hem viscut i el que projectem viure. Sense aquesta projecció el jo s'empetiteix, i fins i tot deixa de ser. El mateix passa amb les comunitats de persones. Som, en part, la nostra història, per això commemorem, però sobretot som el que projectem ser. Essent el que volem ser, som.
Constructors del nostre futur
El 27 de setembre d'enguany encetem una nova etapa en la qual volem ser els amos dels nostre present i els constructors del nostre futur. No només administrarem els recursos que ara marxen (dèficit fiscal) en forma de diners que van a l'Estat i no retornen en forma de serveis o infraestructures, etc., sinó que generarem polítiques econòmiques que ens permetran prosperar. Només cal pensar en polítiques que tinguin en compte la nostra realitat comercial, les nostres necessitats d'infraestructures (enllaç del tren i del port; autovia de Lleida amb el port de Tarragona, etc.), i tantes més com calgui. Aquests recursos fan totalment viable l'estat propi amb totes les seves implicacions (pensions, serveis i més).
Ara bé, no volem un estat propi per créixer econòmicament i prou, sinó per invertir aquest creixement en el benestar dels nostres conciutadans. Per exemple, en un mercat laboral profundament afectat per la globalització i el paper de les tecnologies, cal donar resposta a les necessitats d'aquells a qui el treball els és difícil de trobar amb fórmules com ara la renda de garantia ciutadana, i amb un nou contracte social en el qual el valor afegit ha de ser per la qualitat del producte i no per l'abaratiment del cost del treball.
Dignitat
En aquest projecte de futur hi ha també dignitat. Les persones i les comunitats de persones tenim un valor que ens és propi: la dignitat. Usar les persones, i les comunitats, en funció de l'interès que em produeixen és faltar-les a la dignitat. Ja n'hi ha prou que la política espanyola usi l'anticatalanisme com a moneda electoral i falti a la nostra dignitat. En les curses electorals espanyoles sembla que qui sigui més anticatalà, qui escanyi més les aspiracions de la nostra comunitat, sigui més bon espanyol. Això, que s'arrossega des de fa segles, ha de tenir aturador.
I, en darrer terme, volem construir un món millor. Per construir-lo, però, necessitem veu pròpia. Necessitem presència directa a la comunitat internacional. Des de Junts pel Sí commemorem aquest 11 de setembre del 2015 mirant el futur amb fonaments, il·lusió i compromís. Si el camí el fem quan caminem, com deia el poeta de Sòria, ara estem en una cruïlla que enceta un nou camí. El seguirem, amb diàleg i negociació, però també amb el destí clar de prosperitat i de benestar, de dignitat i de contribució solidària a través de la llibertat nacional que ens dóna l'estat propi. Des de la memòria, fins al futur compartit.
