Posar-hi imaginació

“Hem donat prioritat als nens en detriment dels polítics.” Així de clar i català es manifestava a aquest diari l'alcaldessa del petit municipi de Vilanant, Anna Palet, sobre la decisió d'intercanviar les dependències de l'escola i l'Ajuntament. Això vol dir que l'escola s'ha traslladat al rehabilitat edifici de l'Ajuntament, mentre que aquest s'ha reubicat en un mòdul prefabricat. Dit també clar i català, en un barracó. Una notícia com a mínim positivament sorprenent a dos dies de l'inici del nou curs escolar. Unes dates durant les quals sovint sentim queixes de pares, mestres i professors per la ubicació dels alumnes en els tan criticats barracons. Encara en queden. De fet, un de cada quatre centres escolars de la demarcació té barracons, i n'hi ha una trentena que estan totalment en mòduls prefabricats. O sigui, en unes instal·lacions que inicialment havien de ser provisionals però que en molts casos s'han convertit gairebé en definitives. I pot continuar així, si no és que fan com a Vilanant i s'agafa el toro per les banyes. Allà, ja que era difícil que es construís una nova escola, van començar a treballar per prioritzar el benestar dels alumnes. Tota una lliçó que fa recuperar un bri d'esperança envers els polítics, en comprovar que encara n'hi ha que pensen en el benestar dels altres més que en el propi. És evident que el que ha passat a Vilanant és un cas excepcional on han confluït la suma de circumstàncies. Principalment, que és un municipi molt petit amb una quarantena d'alumnes i que les administracions els han fet costat. Però sí que demostra que voler és poder. Dit d'una altra manera, quan hi ha voluntat per resoldre determinades situacions, es pot trobar la manera. O com a mínim reconduir la situació. A vegades només cal ser una mica imaginatiu, com convertir en escola un ajuntament acabat de rehabilitar. Tot i que també és cert que sovint no és tan fàcil i que cal una mica més que imaginació i voluntat. Per exemple, calen recursos materials, econòmics, personals... S'entén que els últims anys les circumstàncies no ho han posat fàcil. El que és més criticable és que no s'aprofités més bé l'època de vaques grasses. Hi ha centres escolars de casa nostra que estan en barracons des de fa deu anys. O sigui, des de molt abans que sentíssim a parlar d'aquesta crisi que, afortunadament, sembla que deixem enrere.