Bordell gai

La mito­lo­gia altem­por­da­nesa inclou efemèrides par­ti­cu­lars com ara, els figue­rencs, haver ele­git el 1841 el pri­mer alcalde repu­blicà de la Península; fou Abdó Ter­ra­das. Ara la comarca es podrà apun­tar una altra fita: al Pont del Príncep (con­fluència de l'N-II amb la car­re­tera de la Bis­bal) s'obrirà d'aquí a pocs dies una bar­dai­xe­ria mas­cu­lina. No ho dic pas bé. Exac­ta­ment s'inau­gu­rarà una casa de bar­rets gai, que no és pas el mateix: una bagas­se­ria mas­cu­lina ani­ria adreçada al con­sum femení, en canvi una casa de bar­rets homo, tot i que l'oferta també és d'homes, es pro­jecta al poten­cial públic del mateix sexe. I ja sé que he dit bagas­se­ria, mot femení per a un esta­bli­ment mas­culí, però és que els sinònims de prostíbul d'homes van escas­sos perquè fins fa qua­tre dies les cases de pepes eren només i sem­pre feme­ni­nes. Cada u es gua­nya la vida com pot, però, escol­tant per­so­nes que saben de l'assumpte, hom arriba a la con­clusió que aquest tipus de puti­club no deu pas ser un negoci gaire segur, i pro­varé d'expli­car el que en diuen. Abans, però, els par­laré de cape­llans tot i que, a) no és pas que me'n vagi del tema, que la redacció des­car­rili, ni b) per als dar­rers anti­cle­ri­cals (a Figue­res en queda algun) vull acla­rir que –ja ho veu­ran– per res vull impli­car el cler­gat en aquesta classe d'esta­bli­ments. Sabíem que els cape­llans podien córrer per arreu de la civi­lit­zació catòlica sense cap dels mal­de­caps ine­vi­ta­bles per a la resta de mor­tals: tenien garan­tit el lloc on posar –dor­mir i men­jar– perquè sem­pre tro­ba­ven una rec­to­ria amb un col·lega dis­po­sat a aco­llir-los. He pen­sat en aquest avan­tatge, que fins ara única­ment tenien –i seguei­xen tenint– els socis nume­ra­ris de la inter­na­ci­o­nal vati­cana, quan m'han fet ado­nar que ja no són l'únic col·lec­tiu que gau­deix d'un aco­lli­ment simi­lar: ara que, gràcies a Déu, hi ha tant de gai que ha pogut sor­tir franc de l'armari, m'expli­quen que aques­tes per­so­nes, vagin a on vagin, poden dis­po­sar d'un com­pany i d'un llit, sovint en plu­ral, dis­po­sats a rebre'ls. Con­clusió: si els cape­llans no han estat, per la dita raó, els millors cli­ents d'hotel, fa de mal dir que els gais, amb aques­tes faci­li­tats –es veu que fins i tot tenen una app per faci­li­tar les tro­ba­des–, es con­ver­tei­xen en bons cli­ents del Club Dia­mant. Amb tot, els desit­gem molta sort. Això sí: com que el local havia aco­llit, una rere l'altra, diver­ses mar­fan­te­ries cor­rents, ara, quan cobrin els 15 euros anun­ci­ats als entrants, els hau­ran d'adver­tir que el negoci ha can­viat copes per bas­tos.