Cabdills

Ja fa molts mesos que dura, des d'abans que es convoquessin les eleccions en què els catalans haurem de decidir si volem continuar com fins ara o fer la nostra. Els adversaris del procés estan obsessionats amb Artur Mas. Creuen que tot el que està passant és una maniobra seva per tapar –amagar-se rere la bandera, en diuen ells– una corrupció que sembla exclusiva de Catalunya. Si això fos veritat, trobo que seria fer un gra massa. ¿Tants recursos per protegir-se d'una història que en els tribunals s'allargaria uns quants lustres? Però, vaja, si ells es conformen amb aquesta explicació facileta perquè els fa mandra d'analitzar la qüestió a fons, no seré jo el que els tregui la il·lusió. Al capdavall, equivocar-se en el diagnòstic d'una crisi és la millor manera d'anar de cap al desastre. Que és el que passarà a aquells que concentren l'artilleria en Mas.

Actuar així revela dos pensaments, ehem! El primer, i més preocupant: el convenciment que tenen en algunes estructures de l'Estat que l'única manera de fer política és la cabdillista. Hi ha una persona que mana i la resta calla i obeeix. No entenen el que ha passat a Catalunya, és a dir, que hi ha hagut una mobilització des de la base. Després, els polítics s'han posat al capdavant per no quedar escombrats. No: per als detractors del dret a decidir, ha estat el govern català el que, a còpia de subvencions i adoctrinament, ha aconseguit aquest efecte. Que poc que ens coneixen.

El segon pensament és pràcticament de manual d'estratègia. A l'elector no se li pot parlar de moviments. No: l'opció que es vol vèncer ha de tenir cara i ulls. Això és molt millor que no unes sigles. Per tant, cal posar noms i cognoms a l'enemic. En aquest cas li ha tocat a Artur Mas. Fins i tot quan Junts pel Sí fa una carta col·lectiva en un diari de Madrid –model per a molts durant la Transició i fins fa poc–, no es destaca el primer firmant, com és habitual, sinó el quart: Artur Mas.

Tot plegat només confirma que a Madrid s'han equivocat enormement a l'hora de valorar el que està passant a Catalunya. Si haguessin fet un bon diagnòstic ja faria setmanes que estarien dialogant i negociant. Però què volen que els digui? Ja s'ho trobaran.