LA GALERIA
De fotos i periodistes
Si la proposta continguda en l'informe Reda prospera a l'Eurocambra, significarà la mort de la fotografia de carrer
La mostra internacional de fotoperiodisme Visa pour l'Image tanca demà l'edició d'aquest any i el que ha estat la setmana de pròrroga que ha dedicat exclusivament a les visites de grups escolars. Una bona iniciativa perquè la mainada conegui a través de les imatges, algunes potser amb massa cruesa, la realitat d'aquest món. Com cada any, entorn de les exposicions oficials s'ha escampat per tot Perpinyà el Visa Off, el festival de fotografia paral·lel a la mostra oficial, en el qual s'han pogut veure treballs de fotoperiodistes gironins.
Entre el munt d'exposicions i els centenars de fotografies que hi vaig veure, em van cridar l'atenció d'una manera especial dos aspectes. D'una banda, la part en què els professionals de la fotografia es pronuncien en contra de l' informe Reda, relacionat amb els drets d'autor i que pretén posar tanques als carrers i les places de la ciutats, prohibint que es puguin fotografiar en llibertat monuments i edificis, si no hi ha l'autorització prèvia dels creadors, escultors, arquitectes, etc. La qual cosa equival a dir que aquests elements ja no es podran fotografiar més. Si la proposta del Reda prospera a l'Eurocambra, significarà la mort de la fotografia de carrer.
L'altre aspecte que em va sobtar va ser l'exposició d'homenatge a la revista Charlie Hebdo i als periodistes assassinats el passat 7 de gener, quan dos homes encaputxats van entrar a la seu parisenca del setmanari Charlie i hi van matar dotze persones, entre les quals hi havia els dibuixants Stéphane Charbonnier, Jean Cabut, Tignous i Georges Wolinski. Tots ells recordats en l'exposició de Perpinyà, que explicava en imatges com havia funcionat la redacció de la revista satírica Hara-Kiri, que va precedir el que després seria Charlie Hebdo, amb fotos que capten la vida dels periodistes dins i fora de la redacció, o quan eren a la seva feina, i es divertien en el seu intent de fer humor i alhora aconseguir publicar una premsa rebel i incòmoda, sense manies i amb cap altre compromís que la llibertat.
Com si fos un acudit sarcàstic, aquesta exposició de fotografies es va instal·lar en una sala de la caserna militar Gallieni de Perpinyà. Tothom sap que aquest grup de periodistes i humoristes han mantingut una trajectòria radicalment antimilitarista.
