Mà esquerra

A Cata­lu­nya, els movi­ments d'esquer­res s'han mul­ti­pli­cat com els pans i pei­xos aquells. En les muni­ci­pals bar­ce­lo­ni­nes, hi havia set (7!) par­tits d'esquer­res. En les cam­pa­nyes ple­bis­ci­ta­ri­o­au­tonòmiques actu­als, hi ha tres par­tits d'esquer­res a favor de la inde­pendència, un en con­tra i qua­tre que volen fer allò que es pot. A Angla­terra (no pas a Escòcia) passa just el con­trari: el par­tit labo­rista ha estat l'únic par­tit par­la­men­tari d'esquer­res durant més d'un segle. Ho ha acon­se­guit a còpia d'asse­gu­rar que hi tenen cabuda totes les tendències ima­gi­na­bles, des de soci­al­demòcra­tes cen­tris­tes fins a esquer­ra­no­sos empe­dreïts. El pro­blema amb aquests últims és que el gran públic pot estar d'acord amb algu­nes de les seves idees, però gai­rebé mai no vol com­prar-ne tot el paquet. Per exem­ple, un minis­tre soci­a­lista de la post­guerra, Sir Staf­ford Cripps, va crear el pri­mer estat de benes­tar de tot Europa; però també va ven­dre els dis­senys dels reac­tors britànics d'última gene­ració a Sta­lin. Quan Cripps es va reti­rar, el seu escó va pas­sar a un altre radi­cal, Tony Benn, que va fer mans i mànigues per millo­rar les con­di­ci­ons labo­rals dels obrers; però també volia con­ver­tir la GB en una mena d'autar­quia poc plau­si­ble. Pel que fa al nou líder labo­rista, Jeremy Corbyn –l'hereu ideològic de Cripps i Benn–, els seus plans per com­ba­tre l'evasió d'impos­tos de les grans empre­ses són popu­lars; però no ho són tant les seves ganes de sor­tir de l'OTAN i pro­moure l'home­o­pa­tia als hos­pi­tals públics. I pels esco­ce­sos, sobre­tot, Corbyn com­porta un dilema: si el votes­sin, el Par­tit Naci­o­nal Escocès (SNP) podria per­dre la seva majo­ria a Escòcia. Si no el votes­sin, els con­ser­va­dors tor­na­rien a manar a la GB sen­cera, però l'SNP con­ser­va­ria prou vots per reac­ci­o­nar a la impo­sició tory amb una DUI, cosa que els con­ser­va­dors no accep­ta­rien pas; però Corbyn –si no fos a l'opo­sició– sí, ja que creu en el dret a l'auto­go­vern. Al cap i a la fi, pot­ser a la Cata­lu­nya mul­ti­par­ti­dista les coses són més sen­zi­lles...