El fracàs del programador

El govern i les institucions de l'Estat han desplegat l'ofensiva més bèstia que es recorda des de Perejil per sotmetre els catalans i pervertir la il·lusió en resignació. No hi ha cap instància pública que no hi contribueixi. Seria diferent en el cas que el PSOE substituís el PP? Potser hi posarien una mica més de sucre i música encomanadissa perquè ballés la cabra, i poca cosa més. El PP, en tot cas, fa el que fa. I el que ha fet és convertir el Constitucional en un tribunal d'excepció i la Junta Electoral en un programador televisiu. Mai els àrbitres en cap país del món democràtic havien esdevingut jugadors. Mai la divisió de poders havia estat una multiplicació d'agressions. Per això cal celebrar el fracàs del gran programador. La Junta Electoral Central, corregint la seva delegació, havia obligat Televisió de Catalunya a “compensar” els partits que no van ser en la gran manifestació de la Diada. Una manifestació convocada per l'Assemblea i per Òmnium, dues entitats que la Junta ha insultat i menyspreat, adjudicant-los obediència deguda a una opció de partit. Però l'audiència s'ha girat i el boicot sensat ha funcionat. El diumenge dia 13, en la mateixa franja horària, TV3 es va moure entre l'11 i el 7 per cent. Abans-d'ahir els “espais electorals compensatoris” van obtenir una audiència màxima de l'1,7 per cent (Catalunya Sí que es Pot) i mínima d'un 0,9 (PP). Al Canal 33 no va pujar en cap cas del 0,6. El gran programador es podria dedicar a programar sarsuela. A casa seva.