Opinió

La campanya

Ens volen fer creure
que la realitat deixarà de ser real només perquè els catalans volen un estat propi?

Aquesta cam­pa­nya elec­to­ral havia començat de manera més aviat par­si­mo­ni­osa. Tan­ma­teix, les últi­mes set­ma­nes ens ha donat girs ines­pe­rats, pre­ses de posició nota­bles, mani­o­bres de molta enver­ga­dura. Després de l'Onze de Setem­bre s'ha vist que el sobi­ra­nisme no per­dia gens de braó, i que fins i tot aug­men­tava en volum després d'un parell d'anys de mobi­lit­za­ci­ons extra­or­dinàries; tot això no ha fet res més que acti­var les alar­mes dels sec­tors uni­o­nis­tes.

L'uni­o­nisme al final acaba sem­blant més una manera de man­te­nir l'sta­tus quo d'un parell de can­di­dats –o dels lobbys que els donen suport– que no una aposta creïble com a horitzó de futur per al gran gruix del país. Quan es parla de “perills”, doncs, més que res es parla dels perills –o aven­tu­res– que supo­sa­ria, per a certs sec­tors econòmics, un canvi de model ter­ri­to­rial, no de cap risc ver­ta­de­ra­ment pal­pa­ble. El capi­ta­lisme demana inno­vació contínua; ¿però ara resulta que la nove­tat d'un estat propi pot fer mal a les finan­ces? No és creïble. Tot allò que sabem del capi­ta­lisme, de política inter­na­ci­o­nal, de mora­li­tat o psi­co­lo­gia… ¿per què hau­ria de dei­xar de ser com és tan sols perquè es comenci a tre­ba­llar per un estat sobirà? ¿Ens volen fer creure que la rea­li­tat dei­xarà de ser real només perquè els cata­lans volen un estat propi?

Els can­di­dats tam­poc no ens han sorprès gens. Romeva s'ha mos­trat molt ferm i molt enra­o­nat, exhi­bint tant la for­ta­lesa de l'home d'esquer­res com la prudència del cen­trista que s'ha d'expli­car i que no amaga les inse­gu­re­tats; Baños s'ha con­fir­mat com un fit­xatge molt bo: amb un punt d'intran­sigència obli­gatòria i de puri­ta­nisme irònic; Rabell ha estat tòpic, molt venut a les grans cares de Podem, que li admi­nis­tra­ven els mis­sat­ges i que venien a posar remei a una rea­li­tat que ni tan sols ente­nien (tot i l'excel·lent català d'Errejón; ¿quan algú del PSOE ha fet aquest gest?); García Albiol fins i tot ha fet ges­tos ama­bles, molt més tous i cor­te­sos del que podria haver fet la seva pre­de­ces­sora, cam­pi­ona en l'acri­tud i les ganyo­tes; Arri­ma­das ha estat més la pro­mesa d'una teòrica gestió admi­nis­tra­tiva sense boge­ries –estal­viem en gra­pes i clips a les Dipu­ta­ci­ons…, sem­pre dins el marc de la Cons­ti­tució sagrada–, que no una fetit­xista de la llei (una bona pro­fes­sora i poc més); Espa­da­ler dema­nava tanta dis­creció i prudència que és pos­si­ble que faci uns resul­tats massa dis­crets o direc­ta­ment imper­cep­ti­bles (el seny de la tieta que va que­dar per ves­tir sants, adéu), i Iceta –ai– ens ha donat moments d'anto­lo­gia balla­ble, entre Benny Hill i aquell mar­ga­llisme muni­ci­pa­lista, amb ban­dera espa­nyola i bon rot­llo repen­ti­nat; el pre­si­dent Mas ha inter­vin­gut en la seva can­di­da­tura, per rei­te­rar-nos que cal una nova Cata­lu­nya si volem que els país no ens el des­di­bui­xin amb més àcid cen­tra­lista, i tot d'acord amb aquesta llista con­junta que no deixa de ser una altra manera de donar per bo el seu pla ini­cial.

El que queda de cam­pa­nya serà esgar­rifós. L'estratègia emo­ci­o­nal donarà moments antològics. Segu­ra­ment, hi deu haver un públic sus­cep­ti­ble de ser influït a última hora, ara que tot depèn dels inde­ci­sos (o de la sort). Sigui com sigui, s'ha vist que el tema català té una importància majúscula, tant que fins i tot han anat a expli­car fau­les al pre­si­dent Obama. Que des de la Casa Blanca s'hagi par­lat d'uni­fi­cació i no d'unió, però, demos­tra que saben cali­brar bé les parau­les: pres­su­po­sen la nos­tra inde­pendència o lli­ber­tat d'elecció (còmoda­ment con­fe­de­ral, pel seu gust). El que ens hi juguem és fona­men­tal. La Cata­lu­nya de veri­tat pot començar diu­menge, amb la feliç ober­tura dels col·legis elec­to­rals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia